CICLOMOMENTS

                                                                                                                              A la fi , campió del món En categories inferiors, quan tenia entre 11 i 13 anys, li coneixien com "l'imbatut", va arribar a guanyar més de 50 carreres consecutives. El murcià Alejandro Valverde, polivalència i explosivitat, ha col·leccionat una collita de victòries difícilment imaginable en el context del ciclisme espanyol, guanyant en tots els terrenys, en qualsevol època de l'any, davant els millors del món i en escenaris quasi inexplorats encara per a corredors del seu país. Cal dir, no obsta...

                                                   Dhaenens, escoltat ptr Dirk de Wolf, campió del món al Japó El flamenc Rudy Dhaenens va ser un dels més destacats classicòmans de la segona mitat dels anys 80. La seua victòria més important, sens dubte, va ser la consecució del mundial de ruta de 1990. A partir d'esta victòria va adquirir l'anomenada "maledicció de l'arc de Sant Martí", que va afectar diversos campions mundials d'aquella època. De fet, Dhaenens és la seua figura més representativa, ja que des d'aquell triomf en el llunyà Japó, no va aconseguir més victòries ni posició d'honor alguna. Però la carrera de Rudy va tindre curiositats relacionades amb la mala sort: el dia 13 d'abril de 1986 arriba a disputar l'sprint per a guanyar la París-Roubaix, amb la mala sort d'haver de verse-les amb Sean Kelly, i és segon. L'any següent ...

                                                                        El ferotge aspecte d'Aucouturier El seu bigot, la seua boina i el seu mallot a ratlles horitzontals li feien inconfusible. Tenia més aspecte d'halteròfil o lluitador, però es tractava de Hippolyte Aucouturier, sobrenomenat "el Terrible". En 1901 havia sigut 3r en la París-Brest-París i guanyat la Brussel·les-Roubaix, i l'any abans la Toulousse-Luchon-Toulousse, però l'any del primer Tour de França (1903), arribava com a favorit (al costat de Garin), ja que ja s'havia anotat la París-Roubaix i la Bordeus-París durant la temporada. Problemes estomacals li van fer abandonar en la primera etapa però el reglament permetia continuar participant en les següents, encara que sense comptar per a la classificació ge...

                                                     Bouvatier seguit de Millar i Ghirotto poc abans de la desgràcia. El final en Guzet-Neige en la 14a etapa del Tour de 1988 estava per decidir entre els supervivents d'una escapada inicial de 15 corredors. Només Millar i Ghirotto suportaven el ritme que imposava Philippe Bouvatier, promesa del ciclisme francés, campió gal júnior uns anys abans. Ja dins de l'últim km, Ghirotto es despenja i Millar no sembla que puga superar-li quan el francés es llança cap a meta, però en l'última corba s'enganya i continua cap al desviament per a cotxes, seguit per l'escocés. Un sorprés Ghirotto seguix el camí correcte i arriba abans a meta que els dos despistats. Tant Massimo Ghirotto com Robert Millar tindrien ocasions posteriors de guanyar en la Grand Boucle, no va ser el cas de Bouvatier, que...

                                                                                                                                                                      Giro 1978 - Johan De Muynck                                                                        Vuelta 2022 - Remco Evenep...