CICLOMOMENTS

                                                                                              Amb  l'equip R.M.O. on va aconseguir els seus majors èxits. Va estar en un dels pòdiums del Tour, el de Lemond, Chiapucci i Breukink de 1990, però va ser com a rei de la muntanya d'aquella edició, en la qual a més va guanyar una etapa. Sense arribar a ser un dels grans, va ser un escalador notable, destacant sobre tots en la Dauphiné en els seus primers anys de professional.. De caràcter impulsiu i pedaleig zigzaguejant, mai va passar desapercebut per a bé o per a mal, ni en el ciclisme ni en la seua vida privada. En 1989, per exemple, va ser seleccionat per a disputar el mundial de ruta amb França. Es va preparar ...

                                                                                                      Anquetil no es va privar de cap dels plaers de la vida El càncer es va portar massa prompte a Jacques Anquetil, però va tindre temps a gaudir de l'èxit gràcies al seu esforç, la seua intel·ligència i al seu irresistible atractiu físic. El pentaguanyador del Tour i considerat el millor croner de tots els temps, va saber gestionar les seues limitacions per a dominar als seus rivals amb el seu intel·ligent control de les carreres. No es va privar dels plaers de la bona taula i va pastar una gran fortuna. Va arribar a cobrar quatre vegades el premi d'una carrera que no va guanyar (*). Hui di...

                                                                                                      2021-2025, sempre els mateixos protagonistes en el Tour  No és mediàtic, la seua cara de xiquet, la seua aparent fragilitat física i la seua timidesa no acaba d'arribar al gran públic, segurament perquè el seu gran rival, Tadej Pogacar, és tot simpatia i carisma. També la seua manera de competir és distinta, mesurant més els esforços, sense parenceries innecessàries. Jonas Vingegaard està sent l'únic ciclista capaç de discutir-li a Pogacar la seua supremacia mundial, encara que només siga en el Tour de França. Es pot dir que Jonas i Tadej, fins a la data un escaló per damunt de qual...

                                                                                                                                          Valetti también fue parte de aquello Giovanni Valetti era un any major que Bartali, era un gran rodador i sense ser un escalador pur podia mantindre un fort ritme en les pujades. El gran Gino ja s'havia anotat els giros de 1936 i 1937 i Valetti havia sigut 5° i 2°. Però en 1938, Bartali, no sols per motius esportius, va concentrar tota la seua preparació per a major glòria d'Itàlia en el Tour, que va acabar guanyant. Valetti no va desaprofitar l'oca...

                                                                                                                                  Fontan camí de la meta Henri Desgranges va confessar alguna vegada que li haguera agradat que un sol corredor arribara a completar el Tour de França, un únic supervivent a París. I la veritat és que va posar els mitjans per a intentar-ho, amb un reglament que vorejava l'inhumà. Una de les seues regles era que cada corredor havia de reparar les seues avaries i que no podia canviar la seua màquina o les peces d'esta si no es devia a un accident en el qual la bicicleta resultara irrep...

                                Paul Masson i Aristidis Konstantinidis El ciclisme va ser un dels esports inclosos en els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, celebrats a Atenes en 1896. Es disputaren 6 competicions, encara que el nombre de ciclistes no va arribar a la vintena, amb representants de 6 països distints. Cinc de les proves van tindre lloc en el velòdrom de Fáliro. Les tres proves curtes (velocitat, contrarellotge i 10 km) van tindre el mateix guanyador, el francés Paul Masson. La carrera de 100 km va ser per al també francés Léon Flameng i la de resistència (12 hores), per a l'austrohongarés Adolf Schmal, que només va superar al segon classificat en 300 m. En estes últimes només van completar la prova dos ciclistes. La carrera de ruta consistia en anada i tornada a la ciutat de Marathon. Ací, Aristidis Konstantinidis, fundador anys abans del primer club ciclista grec, va comple...

                                                                             Dieter Wiedemann, el primer alemà oriental que va participar al Tour El seu pare li havia inculcat el seu amor per la bicicleta. Dieter Wiedemann va començar a destacar en les categories inferiors. Però en l'època i en lloc en què va créixer Dieter mai podria mesurar-se als millors en el Tour de França. L'esport, com qualsevol activitat, estava sota el control del govern de l'Alemanya Oriental. Afortunadament va arribar a disputar la carrera més important a la qual podia aspirar, la Carrera de la Pau, i allí va destacar, sent tercer en 1964. Aprofitant unes proves de preparació per als JJOO en l'altra Alemanya, es va escapar per a reunir-se amb la seua estimada, una alemanya occidental...

                                                                                                                  Paolo Bettini, "il grillo", guanyà les tres últimes edicions Des de 1989 fins a 2004 es va disputar durant la temporada la Copa del Món. Era una challenge que aglutinava una sèrie de proves d'un dia i atorgava uns punts per lloc aconseguit per a tractar de distingir al millor "classicoman" de la temporada. La idea era atractiva. El líder de la classificació portava un mallot blanc amb una banda "arcoiris" en vertical,per a diferenciar-se del mallot de campió del món. La challenge incloïa els 5 monuments ciclistes i altres clàssiques d'entita...

                                                                                                                           Guanyant  en la París- Roubaix El ciclisme femení no cessa de produir corredores mítiques. I és que les més grans acumulen victòries, títols i medalles en qualsevol prova o modalitat: Jeannie Longo, Marianne Vós, Annemieke Van Vleuten... i Pauline Ferrand-Prevot. Pauline acaba d'imposar-se amb gran autoritat en el Tour de França després de 35 anys sense que la carrera tinguera guanyadora francesa. Ferrand-Prevot té 33 anys i un currículum que no és normal precisament. En 2015 es va convertir en la prime...

                                                                                                                                                        Leonardo Sierra En 1990 Gianni Savio va passar a professional al veneçolà Leonardo Sierra, que en ser alineat en el Giro, va ser el primer ciclista del seu país a participar en una gran volta. Sierra no va passar desapercebut, en l'etapa amb final en Aprica, de 223 km, va caminar al capdavant i en solitari els últims 110 i es va anotar la victòria, acabant 10é en la general. L'any següent, d...

                                                                                                        Bradley Wiggins, el primer britànic guanyador del Tour El ciclisme britànic sempre ha estat molt ben representat en pista, amb grans especialistes en els velòdroms, però en carretera només havien existit excepcions com ho va ser el malmés Tom Simpson en els anys 60. Bradley Wiggins també ha sigut un gran especialista en la pista, per palmarés possiblement el millor, amb 7 medalles olímpiques i 7 campionats mundials, a més d'haver estat en possessió del rècord de l'hora, però és que compaginant estos èxits també va guanyar el Tour de França de 2012, en una temporada en la qual a mé...

                                                                                                                               Errandonea, el primer guanyador de pròleg del Tour En 1967 el Tour va tindre a bé de realitzar una primera jornada de carrera amb una contrarellotge d'escàs quilometratge, que servira com a presentació dels participants. No es va atrevir a anomenar-li etapa i, encara que els temps comptaven per a la classificació i atorgaven el primer mallot groc, li va dir pròleg. José María Errandonea va tindre l'honor d'imposar-se en el primer pròleg del Tour de França. La fórmula es va mantindre impert...

                                                                                                                               "Graella" d'eixida Si els tours de l'època de la dominació d'Sky no tenien molt de divertits, la veritat és que l'etapa 17a del Tour de 2018 almenys va suscitar espectació... en l'eixida. Es tractava d'una minietapa de 65 km però en la qual calia superar tres colossos pirinencs: el Peyresourde-Peyragudes, Val Louron-Azet i Col de Portet (St.Laury-Soulan), amb final en este últim. L'organització va decidir que, com l'etapa començava ja al peu del Peyresourde, hi hauria una feroç lluita per ...

                                           Encara que soles aparega en un del llistat, F.M. Bahamontes coronà al capdavant molts ports mítics Este és un llistat dels primers ciclistes a coronar al capdavant per primera vegada alguns dels ports més mítics de Tour, Giro, Vuelta i alguna altra gran carrera (possiblement ni estan tots els que són, ni són tots els que estan), però per la seua duresa, la seua història, la seua altura, la seua llegenda o altres raons més subjectives, crec que pot resultar interessant. Perdó pels possibles errors i absències. 1905 (TF)- Ballon d'Alsace: René POTTIER 1910 (TF) - Peyresourde: Octave LAPIZE 1910 (TF) - Col d'Aspin: Octave LAPIZE 1910 (TF) - Tourmalet: Octave LAPIZE 1910 (TF) - Aubisque: François LAFOURCADE 1911 (TF) - Galibier: Emile GEORGET 1922 (TF) - Col de Vars: Philippe THYS 1922 (TF) - Izoard: Philippe THYS 1938 (...

                                                                                                                                L'estreta baixada del Crostis El Giro va preparar en 2011 una etapa amb un impressionant final que enllaçava l'inèdit Mont Crostis amb l'apoteòsic final en el Zoncolan, però la nit anterior a la gran jornada l'organització va fer marxa arrere. Cal recordar que en les primeres etapes, un desgraciat accident s'havia emportat la vida de Wouter Weylandt i que el Crostis, després d'una dura ascensió de 14 km al 10% (els últims 1500m al 14%), presentava un descens en bona part sense asfalt...

                                                                      Guanyant una etapa a la Vuelta Adam Hansen va ser un corredor australià amb triomfs d'etapa en el Giro i en la Vuelta i campió d'Austràlia contrarellotge. No obstant això, per estos mèrits no serà especialment recordat en l'univers ciclista.  Dins del pelotó va ser un bon gregari, per la qual cosa va tindre lloc durant la seua carrera en equips de bon nivell, en els quals va treballar per als seus líders. Però en la Vuelta de 2011, ja amb 30 anys, va començar a forjar el seu llegat. Va començar a participar (i acabar) en les tres grans voltes de manera ininterrompuda. Quan va finalitzar la Vuelta de 2014 (en la qual va guanyar una etapa), havia batut la marca que posseïen Bernardo Ruiz i Marino Lejarreta, e...

                                                                                                               Imposan-se en una etapa de la Vuelta La Vuelta a Espanya li va encimbellar, li va limitar i li va retirar.  Reimund Dietzen es va formar en el fang del ciclocròs. Com a amateur va ser 3r en la París-Roubaix. Era un corredor molt complet: fort, ràpid, resistent, que passava amb els millors la muntanya i bon contrarellotgista. L'equip TEKA el va fitxar i prompte va començar a obtindre resultats en les carreres per etapes. Volta a la Comunitat Valenciana, a Cantàbria, a la Rioja, Setmana Catalana... i sobretot va destacar en la Vuelta a Espanya, amb vi...

                                                                                                                  Lance sembla pensar: estaría equivocat ? Després del veto a ASTANA el 2008, que va impedir a Contador defendre la seua corona del Tour, l'equip kazakh es presenta en 2009 amb Alberto i Armstrong. L'americà ha decidit tornar a competir després de tres anys retirat, insinuant que pot tornar a guanyar el Tour vist el nivell que existix. Es produïx una fractura interna en l'equip, que sembla que preferix fer costat al texà. En la tercera etapa després d'un tall en el pelotó, deixa a Contador a la seua sort en el grup posterior, encara que la seu...

                                                                                                                                 Louis Trousselier, guanyador del Tour de 1905 Si en 1904 el Tour va acabar malament per tots els paranys i murrieries dels ciclistes i les seues consegüents desqualificacions que van estar a punt d'acabar amb la renúncia de Desgranges a tornar a organitzar el Tour, la carrera de 1905 va començar pitjor si cap. Esta vegada la culpa la van tindre els 125 quilos de claus que algú va adquirir en una ferreteria de París per a sembrar-los camí de Nancy, on acabava la primera etapa. El sabotatg...

                                                                                                                                              C ap a la seua victòria al Puy-de-Dôme Julio Jiménez ha sigut, sens dubte, un dels millors escaladors de la història del ciclisme. No obstant això diverses circumstàncies han impedit que estiga instal·lat en la memòria d'este esport entre els més grans. Va arribar a ser líder en la Vuelta a tres dies del final, però les seues poques prestacions contrarellotge (malgrat ser conegut com "El rellotger d'Àvila"), li van portar a soles ser q...

                                                                                                   Club Ciclista de San Sebastián Foot-Ball En 1907 es va fundar el Club Ciclista Sant Sebastià. El ciclisme, amb gran arrelament en tot el País Basc i en la pròspera ciutat en particular fa que el club cresca ràpidament i es fomenten a més altres disciplines esportives. Així doncs en 1909 un grup de futbolistes s'inscriuen al Campionat d'Espanya de Futbol, que s'organitzava a penes des de feia sis anys, sota la denominació del Club Ciclista Sant Sebastià que tenia major antiguitat que el Ciclista Foot-Ball Club, fundat un any abans. El cas és que es proclamen campions d'Espanya de futbol, derrotant en ...

                                                                                                                                  Klabinski primer polonés que va disputar el Tour. Polònia és segurament el país de l'est d'Europa amb més tradició en el ciclisme. Es disputa campionat nacional des de 1921 però la seua distància a l'Europa tradicional ciclista i més tard qüestions polítiques, han impedit que els seus ciclistes més destacats hagen pogut mesurar-se amb els millors de la seua època fins a finals del segle passat. Només es va colar Edouard Klabinski, fitxat per un equip francés, que va guanyar la prim...

                                                               Singulars  escenaris per a la Tro-Bro-Leon La Tro-Bro-Leon no és una clàssica com les altres. En els seus més de 200 km de recorregut, s'inclouen més de 20 trams sense asfaltar per terres bretones i amb meta en Lannilis. Esta carrera primaveral que ja data de 1984 mai ha tingut una repercussió mediàtica com la que té ara la Strade Bianche i l'UCI tampoc l'ha dotada de gran consideració o puntuació. Coneguda com "la petit París-*Roubaix" o "l'infern de l'Oest" no sol comptar amb una participació de luxe, per la qual cosa en la seua llista de guanyadors trobem ciclistes semidesconeguts barrejats amb uns altres més notables. Philipe Dalibard és qui més vegades s'ha alçat amb la victòria (en tres ocasions a la fi dels 80), i apunten en el seu...

                                                                                                           En la seua victòria més sorprenent (París-Tours 2001) No va nàixer Richard Virenque per a passar desapercebut precisament. Va passar de ser la gran esperança francesa per a reconquerir el Tour (va arribar a ser segon i tercer) a cap de turc en el cas Festina, el gran escàndol de dopatge que va sacsejar el Tour de 1998. Dotat per a l'escalada, sempre protagonista en la Grand Boucle, presentant batalla, guanyant etapes i fent del mallot a punts rojos de la muntanya la seua segona pell. Després de ser apartat i repudiat per la seua implicació en térbols episodis de dopat...

                                                                                                                                                         Jacques Geus, un sord il·lustre Geus era sord i això li havia apartat de ser seleccionat per al Tour per a representar a Bèlgica. Va haver d'intercedir l'alcalde de Brussel·les perquè li inclogueren en la selecció B. Va acabar 27é. Jacques Geus era un bon corredor de clàssiques, el seu problema auditiu no era impediment per a això. En el pelotó va ser sempre reconegut per la seua esportivit...

                                                                                                                              A la fi , campió del món En categories inferiors, quan tenia entre 11 i 13 anys, li coneixien com "l'imbatut", va arribar a guanyar més de 50 carreres consecutives. El murcià Alejandro Valverde, polivalència i explosivitat, ha col·leccionat una collita de victòries difícilment imaginable en el context del ciclisme espanyol, guanyant en tots els terrenys, en qualsevol època de l'any, davant els millors del món i en escenaris quasi inexplorats encara per a corredors del seu país. Cal dir, no obsta...

                                                   Dhaenens, escoltat ptr Dirk de Wolf, campió del món al Japó El flamenc Rudy Dhaenens va ser un dels més destacats classicòmans de la segona mitat dels anys 80. La seua victòria més important, sens dubte, va ser la consecució del mundial de ruta de 1990. A partir d'esta victòria va adquirir l'anomenada "maledicció de l'arc de Sant Martí", que va afectar diversos campions mundials d'aquella època. De fet, Dhaenens és la seua figura més representativa, ja que des d'aquell triomf en el llunyà Japó, no va aconseguir més victòries ni posició d'honor alguna. Però la carrera de Rudy va tindre curiositats relacionades amb la mala sort: el dia 13 d'abril de 1986 arriba a disputar l'sprint per a guanyar la París-Roubaix, amb la mala sort d'haver de verse-les amb Sean Kelly, i és segon. L'any següent ...

                                                                        El ferotge aspecte d'Aucouturier El seu bigot, la seua boina i el seu mallot a ratlles horitzontals li feien inconfusible. Tenia més aspecte d'halteròfil o lluitador, però es tractava de Hippolyte Aucouturier, sobrenomenat "el Terrible". En 1901 havia sigut 3r en la París-Brest-París i guanyat la Brussel·les-Roubaix, i l'any abans la Toulousse-Luchon-Toulousse, però l'any del primer Tour de França (1903), arribava com a favorit (al costat de Garin), ja que ja s'havia anotat la París-Roubaix i la Bordeus-París durant la temporada. Problemes estomacals li van fer abandonar en la primera etapa però el reglament permetia continuar participant en les següents, encara que sense comptar per a la classificació ge...

                                                     Bouvatier seguit de Millar i Ghirotto poc abans de la desgràcia. El final en Guzet-Neige en la 14a etapa del Tour de 1988 estava per decidir entre els supervivents d'una escapada inicial de 15 corredors. Només Millar i Ghirotto suportaven el ritme que imposava Philippe Bouvatier, promesa del ciclisme francés, campió gal júnior uns anys abans. Ja dins de l'últim km, Ghirotto es despenja i Millar no sembla que puga superar-li quan el francés es llança cap a meta, però en l'última corba s'enganya i continua cap al desviament per a cotxes, seguit per l'escocés. Un sorprés Ghirotto seguix el camí correcte i arriba abans a meta que els dos despistats. Tant Massimo Ghirotto com Robert Millar tindrien ocasions posteriors de guanyar en la Grand Boucle, no va ser el cas de Bouvatier, que...

                                                                                                                                                                      Giro 1978 - Johan De Muynck                                                                        Vuelta 2022 - Remco Evenep...