Primer al cim, últim a la meta
Passo di Gavia Era 5 de juny i s'esperava neu al Gavia però no es considerà suficient per a suspendre l'etapa, malauradament pels ciclistes i afortunadament per a la història del ciclisme. Ha segut possiblement l'últim gran episodi dantesc viscut al ciclisme, perquè després d'aquella etapa del Giro de 1988, les organitzacions de les carreres no s'atreveisen a que puga donar-se un capítul similar. La temperatura baixà i la tempesta de neu fou tremenda. Johan Van der Velde va botar en les primeres rampes del colós dolomític, que era un fangal, ja que hi havia trams sense asfaltar. Deixà darrere a un xicotet grup d'escaladors i passà el cim en mig d'una intensa tempesta de neu en 1' d'avantatge. Malgrat la durea de l'ascens, el verdader infern va ser el descens cap a Bormio. Els ciclistes, aterits, apenes si pod