Claveyrolat, una vida de contrastos

                                      

                                     Amb l'equip R.M.O. on va aconseguir els seus majors èxits.


Va estar en un dels pòdiums del Tour, el de Lemond, Chiapucci i Breukink de 1990, però va ser com a rei de la muntanya d'aquella edició, en la qual a més va guanyar una etapa.

Sense arribar a ser un dels grans, va ser un escalador notable, destacant sobre tots en la Dauphiné en els seus primers anys de professional.. De caràcter impulsiu i pedaleig zigzaguejant, mai va passar desapercebut per a bé o per a mal, ni en el ciclisme ni en la seua vida privada. En 1989, per exemple, va ser seleccionat per a disputar el mundial de ruta amb França. Es va preparar a consciència, va fer una molt bona carrera i es va classificar 5é, però no es va atindre a la tàctica d'equip i va ser molt criticat.

Quan es va retirar va muntar un bar, però es va convertir en el seu millor client, reportant-li nefastes conseqüències, provocant un greu accident de trànsit. La fortuna va voler que guanyara un important premi a la loteria però immers en greus problemes personals, es va llevar la vida amb soles 40 anys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Guanyadors fora dels palmarés

La gran carrera del sud d'Itàlia