Pauline, què queda per guanyar ?

                                         

                                                         Guanyant en la París- Roubaix


El ciclisme femení no cessa de produir corredores mítiques. I és que les més grans acumulen victòries, títols i medalles en qualsevol prova o modalitat: Jeannie Longo, Marianne Vós, Annemieke Van Vleuten... i Pauline Ferrand-Prevot.

Pauline acaba d'imposar-se amb gran autoritat en el Tour de França després de 35 anys sense que la carrera tinguera guanyadora francesa. Ferrand-Prevot té 33 anys i un currículum que no és normal precisament.

En 2015 es va convertir en la primera persona a aconseguir els títols mundials en ruta, bicicleta de muntanya i ciclocròs, però també ha sigut campiona olímpica (MTB) i campiona mundial de gràvel en 2022. En ruta li falta guanyar, tal vegada, la carrera per etapes més important, el Giro d'Itàlia, en el qual ja va ser segona. Un altre assoliment és posseir la llamborda que l'acredita com a guanyadora de la París-Roubaix. Bé... llambordes a la seua casa té dos, perquè la seua parella, Dylan Van Baarle, també té un altre.

  I si Pauline s'atrevira amb la pista ?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Els estranys Tours de Frantz

Imatge
                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...
Més informació