L'errada que li va costar la victòria de sa vida

                                         


 Bouvatier seguit de Millar i Ghirotto poc abans de la desgràcia.

El final en Guzet-Neige en la 14a etapa del Tour de 1988 estava per decidir entre els supervivents d'una escapada inicial de 15 corredors. Només Millar i Ghirotto suportaven el ritme que imposava Philippe Bouvatier, promesa del ciclisme francés, campió gal júnior uns anys abans. Ja dins de l'últim km, Ghirotto es despenja i Millar no sembla que puga superar-li quan el francés es llança cap a meta, però en l'última corba s'enganya i continua cap al desviament per a cotxes, seguit per l'escocés. Un sorprés Ghirotto seguix el camí correcte i arriba abans a meta que els dos despistats.
Tant Massimo Ghirotto com Robert Millar tindrien ocasions posteriors de guanyar en la Grand Boucle, no va ser el cas de Bouvatier, que va haver de conformar-se amb etapes i victòries en carreres menors. L'organització va tindre a bé obsequiar-li amb el Peugeot que havia de premi per als guanyadors d'etapa, per la seua "victòria moral". Aquell any va quedar en la posició 32 del Tour (la millor de les seues quatre participacions).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Els estranys Tours de Frantz

Imatge
                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...
Més informació

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació