Hippolyte Aucouturier, "el Terrible"

                                                       

   El ferotge aspecte d'Aucouturier

El seu bigot, la seua boina i el seu mallot a ratlles horitzontals li feien inconfusible. Tenia més aspecte d'halteròfil o lluitador, però es tractava de Hippolyte Aucouturier, sobrenomenat "el Terrible".
En 1901 havia sigut 3r en la París-Brest-París i guanyat la Brussel·les-Roubaix, i l'any abans la Toulousse-Luchon-Toulousse, però l'any del primer Tour de França (1903), arribava com a favorit (al costat de Garin), ja que ja s'havia anotat la París-Roubaix i la Bordeus-París durant la temporada. Problemes estomacals li van fer abandonar en la primera etapa però el reglament permetia continuar participant en les següents, encara que sense comptar per a la classificació general, Hippolyte va guanyar dos etapes.
En el convuls Tour de 1904 va guanyar 4 etapes i va ser 4t classificat, fins que es van produir les 29 desqualificacions per haver-se servit de cotxes o trens durant els recorreguts, per la qual cosa se li va desposseir dels seus assoliments. Eixe any va tornar a guanyar la París-Roubaix
El seu millor Tour va ser el de 1905 en el qual va ser 2n i va guanyar 3 etapes.
Segons sembla va ser el primer professional (?) a ascendir el Tourmalet, que no va ser programat en el Tour fins al cap de la seua retirada, ja que va participar en una prova en 1902 entre Lourdes i Tarbes que incloïa dos ascensions al colós pirinenc (apareix com a 6é classificat en esta prova).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La gran carrera del sud d'Itàlia

Imatge
                                                                   Stan Ockers en la Roma-Nàpols-Roma En 1902, abans que nasqueren el Tour o el Giro va començar a disputar-se la Roma-Nàpols-Roma, que va prolongar la seua vida amb alguns parèntesis fins a 1961. No obstant això quasi mai se'l va conéixer amb este nom. En principi es denominava "XX Settembre" i es disputava en línia, una clàssica amb els tremends quilometratges que en aquella època eren tan comuns. Costante Girardengo la va guanyar en 5 ocasions; Giovanni Gerbi i Dario Beni en 3 i altres il·lustres com Galetti, Binda, Belloni o Guerra també van inscriure el seu nom com a vencedors. Després de la IIGM es va adoptar la fórmula per etapes, amb la particularitat que alguns trams es cobrien darrere de moto, les famoses Lambretta. E...
Més informació

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació