CICLOMOMENTS

                                                                                              No era estrany veure'l aturat en la cuneta per a baixar pulsacions Franco Bitossi (1940, Camaioni di Carmignano) va ser un dels millors ciclistes italians de las dècades dels 60 i 70 del passat segle. Sense adquirir la notorietat de contemporanis i compatriotes seus com Gimondi, Motta, Dancelli o Adorni, el seu palmarés esta replet de triomfs. Era ràpid, explosiu i bon escalador, però si calguera definir-li per una sola característica, seria la de lluitador. Qualsevol terreny l'aprofitava per a atacar. La seua tenacitat li va proporcionar segurament més triomfs que la seua pròpia classe. Les seues victòries són variades...

                                                                                                                        Giro 1975, últimes corbes de l'Stelvio Vincenzo Torriani buscava sempre l'espectacularitat per al seu Giro, i a fé que l'aconseguia. En 1975 no es va programar el final habitual a Milà. Milà acolliria l'eixida i l'última etapa seria en els Dolomites, però no en un port qualsevol, sinó en el més alt, el Passo del Stelvio, amb els seus 2757 m. Per sort, el bon temps va permetre disputar l'etapa, traçar les 48 corbes de ferradura, les finals jalonades per parets de neu. El que no esperava Torriani eren els protagoniste...

                                                                                                              Felice Gimondi:Tour del Porvenir 1964 i Tour de França 1965 Com el seu nombre indica, el Tour del Porvenir va ser creat, a principis dels 60, com un xicotet Tour per a corredors jóvens. Promeses candidats a figures. Una prova exigent que en el temps ha canviat en nombre d'etapes (arribà fins a 15) i denominació. Fou reservat a corredors sub23 o sub 25, segons edicions i es va còrrer per marques comercials o equips nacionals. En 58 edicions disputades(*), 7 guanyadors coincideixen amb vencedors del Tour absolut. Felice Gimondi va ser el primer en aconsegui...

                                                                                                                                Figures entre la boira Al 1967 es va disputar la 50ena edició del Giro d'Itàlia. I donà per a molt, la veritat. Merckx debutava en una gran i guanyà dues etapes, la primera al cim del Blockhaus quan encara no es coneixien les seues dots d'escalador. També debutà el mític equip Kas, que se'n portà tres etapes, la classificació per equips, la muntanya i va estar 11 jornades "de rosa". S'estrenava l'escalada amb meta inclosa als 3 cims de Lavaredo, impressionant pujada coronada per tres gran...

                                                                                                                                              Pòdium del Mundial 1973 a Montjuïc El Campionat del Món de fons en carretera es disputava a Barcelona, en un dur circuit a la muntanya de Montjuïc, que havia que fer-se 17 voltes. Merckx havia triat ixe any el doblet Vuelta-Giro que, per descomptat, havia guanyat, mentres que Ocaña havia arramblat al Tour, així que els aficionats aguardaven el duel entre els dos monstres. L'equip belga era, sense dubte, el més fort (De Vlaeminck, ...

                                                                                                                        Cochise durant "l'hora" en Mèxic El primer colombià (*) que va competir en Europa no va ser un escalador. Prou abans de la irrupció dels escarabats en els 80, Martín Emilio Rodríguez va destacar més que res en la pista. Es va convertir en el "recordman" amateur de l'hora amb 47,566 km en 1970 (l'absolut l'ostentava Ole Ritter amb 48,653 km) i, sent encara aficionat fou campió del món de persecució al 1971. Però no era soles un "pistard". A la carretera ja acumulava 4 vueltas a Colombia, anotan-se 39 etapes, el clàss...