CICLOMOMENTS

                                                                                                                                                                                                                 "Tarangu" irresistible en Superbagneres   Hui dia es tendix a acurtar el quilometratge de les etapes en les grans voltes, però en 1971 quan no era eixa la tendència, v...

                                                    Aldo Moser "supera" l'Stelvio En 1965, cinc anys després de la defunció del "campeonissimo", el Giro va instaurar un premi especial al primer corredor a coronar el port més alt de cada edició. A causa de l'altitud dels ports que freqüenta la "corsa rosa", no sempre el cim designat en principi com a "Cim Coppi" va ser finalment la que va atorgar el premi, ja que el mal temps, la neu o el gel han impedit en diverses edicions el pas previst. De fet ja el primer any l'Stelvio sol va poder ascendir-se fins a la cota 2000 aproximadament per un despreniment i va ser Graziano Battistini el primer guanyador. Grans escaladors com Fuente, Van Impe, Breu o Pantani han inscrit el seu nom al palmarés, així com alguns dels més grans: Gimondi, Merckx, Fignon, Induráin, Nibali o Froome, però els que ...

                                                     Ells dos i ningú a la vista L'etapa prometia ser dura, però va resultar senzillament brutal. 237 km i quasi 6000 metres de desnivell positiu, amb els passos de La Madeleine, Telégraph-Galibier, Izoard i final en l'estació d'esquí de Les Orres. En la pujada al Telégraph a més de 150 km de meta, Fuente comença amb els seus demolidors demarratges que només Ocaña i Thévenet resistixen, la carrera es destrossa, encara que abans del Galibier arriben a reagrupar-se 9 corredors, Fuente s'encarrega de tornar a quedar-se només amb el de Conca. Ocaña imposa un ritme impossible en el Izoard amb el Tarangu a roda, mentres tots els altres van perdent més i més terreny. Al final de la baixada Fuente punxa i Luis es llança ja en solitari com un autèntic possés arribant a allunyar en 2' a l'ast...

                                            L'any 1959 va ser el del naixement de l'equip comercial de ciclisme KAS i entre les seues files va comptar amb Federico Martín Bahamontes. Eixe any el toledà va guanyar el Tour, però com la ronda francesa es corria llavors per equips nacionals, l'efemèrides no li la va poder anotar a la marca de refrescos basca. KAS a poc a poc es va convertir en el referent del ciclisme espanyol a nivell internacional i va ser moltes vegades el dominador de les grans carreres per etapes, quan apuntava la muntanya en els seus perfils. Tots, o quasi tots els grans noms del ciclisme espanyol de finals dels 60 i els 70 van passar per les seues files: Julio Jiménez, Gabica, Gandarias, Lasa, Perurena, González Linares, Aja, Lazkano, López Carril, Galdos, Pesarrodona… i el gran José Manuel Fuente “el Tarangu” tal vegada la seua corredor-i...

                                                                                                                        De rosa durant el Giro de 1974 Encara que guanyà dues Vueltas a Espanya, si alguna cosa pot resumir la curta carrera de l'asturià José Manuel Fuente "el Tarangu", fou el Giro del 74. Venia precisament de guanyar la Vuelta i soles quatre dies després arrancava el Giro. Només començà la muntanya, va arrasar. Es va possar líder i va aguantar el lideratge inclús després de l'única contrarrellotge que havia en ixa edició. En Alps i Dolomites per davant, ni el mateix Merckx podria ser capaç de fer-li ombra però... va topetar en ell mateix. Fuente era ...