CICLOMOMENTS

                                                                                                                               Errandonea, el primer guanyador de pròleg del Tour En 1967 el Tour va tindre a bé de realitzar una primera jornada de carrera amb una contrarellotge d'escàs quilometratge, que servira com a presentació dels participants. No es va atrevir a anomenar-li etapa i, encara que els temps comptaven per a la classificació i atorgaven el primer mallot groc, li va dir pròleg. José María Errandonea va tindre l'honor d'imposar-se en el primer pròleg del Tour de França. La fórmula es va mantindre impert...

                                                         De Vlaeminck amb el mític mallot del Brooklyn Perquè si, el Brooklyn era una marca de xiclets i el Molteni d'embotits. No sempre els més grans han estat patrocinats per multinacionals o grans firmes. Com és natural han predominat els fabricants de bicicletes o dels seus components. El Alcyon i el Atala van ser els dos primers grans equips de la història del ciclisme, aglutinant a les grans figures de principis del segle XX, i noms com Bianchi, Gitane, Mercier, Orbea, Campagnolo han esponsoritzat durant moltes èpoques a bons equips, i també es van unir marques d'automoció (Peugeot(*), Ford, Renault, Fiat...). Però el ventall d'anunciants és curiós: refrescs i begudes (Kas, Vini Caldirola, Buckler, La Casera...); jocs d'atzar (Lotto, La Française del Jeux); fundacio...

El equipo Molteni que va guanyar el Giro de 1973 Hi ha qui pensa que Eddy Merckx no ha sigut el millor ciclista de tots els temps. Qualsevol opinió és respectable, per descomptat, però es recolzen en dos teories poc sostenibles. Una diu que no va tindre rivals de nivell en la seua època i, no obstant això, quan llegim qualsevol llistat de ciclistes més llorejats de la història (encapçalat sempre per Merckx), veiem als seus contemporanis Gimondi, Poulidor, De Vlaeminck, Zoetemelk, Maertens, ... que van ser capaços de reunir excel·lents palmaresos malgrat competir amb "el Caníbal", sense oblidar als indòmits Ocaña i Fuente, que van ser capaces de posar-li contra les cordes en alguna ocasió. L'altra teoria és que estava envoltat d'un gran equip. Per descomptat els equips Faema i Molteni, on va aconseguir la majoria dels seus èxits van ser molt potents però ni molt menys per a justificar la superioritat aclaparadora que Eddy exercia. En els equips citats només va coincidi...