Els campions olímpics del segle XIX

                         


Paul Masson i Aristidis Konstantinidis

El ciclisme va ser un dels esports inclosos en els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, celebrats a Atenes en 1896. Es disputaren 6 competicions, encara que el nombre de ciclistes no va arribar a la vintena, amb representants de 6 països distints.

Cinc de les proves van tindre lloc en el velòdrom de Fáliro. Les tres proves curtes (velocitat, contrarellotge i 10 km) van tindre el mateix guanyador, el francés Paul Masson. La carrera de 100 km va ser per al també francés Léon Flameng i la de resistència (12 hores), per a l'austrohongarés Adolf Schmal, que només va superar al segon classificat en 300 m. En estes últimes només van completar la prova dos ciclistes.

La carrera de ruta consistia en anada i tornada a la ciutat de Marathon. Ací, Aristidis Konstantinidis, fundador anys abans del primer club ciclista grec, va completar els 87 km amb 20' d'avantatge sobre els seus perseguidors, si bé no va ser una carrera plàcida per a ell, amb avaria i caiguda inclosa, circumstàncies que també van afectar els seus rivals. De fet la mitjana horària a penes va ser de 25,8 km/h.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Els estranys Tours de Frantz

Imatge
                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...
Més informació