CICLOMOMENTS

                                                                                                                   Giro 1946 i els seus dos mites En 1946 encara no es va celebrar el Tour, així que el Giro va ser l'esdeveniment més important. Vincenzo Torriani en persona va realitzar un reconeixement del traçat per a assegurar que fora possible la carrera en un país devastat. Es van programar 17 etapes (3 de doble sector) però una d'elles no va poder finalitzar-se, ja que acabava a Trieste que estava políticament dividida entre els que volien ser italians i els pro-iugoslaus. Estos últims van boicotejar la carrera a prop ja de meta llançant pedres i bloq...

                                                                         Koblet, Coppi i Hoyos a Colòmbia La baixada física de Coppi en 1958 era ja molt evident però continuava sent el ciclista més gran que mai havia existit. Li van convidar a Colòmbia i, en companyia de dos compatriotes es va anar a córrer al velòdrom de Bogotà, rebut com el mite que era. Amb el recinte ple de gom a gom, la depurada tècnica i l'estil del Campionissimo va ser suficient per a batre amb facilitat als pedalistes locals, tant en la prova de puntuació com en la d'eliminació. Va allargar la seua estada al país per a participar en "La Pintada", una carrera d'anada i tornada des de Medellín fins a la localitat que donava nom a la carrera (encara que el nom oficial era "El Clásico Colombiano"). Per a ...

                                                                                                                                          Valetti también fue parte de aquello Giovanni Valetti era un any major que Bartali, era un gran rodador i sense ser un escalador pur podia mantindre un fort ritme en les pujades. El gran Gino ja s'havia anotat els giros de 1936 i 1937 i Valetti havia sigut 5° i 2°. Però en 1938, Bartali, no sols per motius esportius, va concentrar tota la seua preparació per a major glòria d'Itàlia en el Tour, que va acabar guanyant. Valetti no va desaprofitar l'oca...

                                                                                                                                                         Jacques Geus, un sord il·lustre Geus era sord i això li havia apartat de ser seleccionat per al Tour per a representar a Bèlgica. Va haver d'intercedir l'alcalde de Brussel·les perquè li inclogueren en la selecció B. Va acabar 27é. Jacques Geus era un bon corredor de clàssiques, el seu problema auditiu no era impediment per a això. En el pelotó va ser sempre reconegut per la seua esportivit...

                                                    El danés Ole Ritter, recordman de l'hora, guanyà dos edicions Entre 1950 i 1979 es disputava a Lugano (Suïssa) una contrarellotge d'uns 75 km que posava fi a la temporada, el mes d'octubre. A penes una desena de corredors eren convidats a participar, sobretot els grans especialistes de l'època. Ja la primera edició se la va anotar Ferdi Kubler i, si repassem el seu palmarés, quasi tots els grans han inscrit el seu nom en la prova. Com caldria esperar "monsieur chrono", Jacques Anquetil, va ser el més llorejat, amb 7 victòries. No obstant això, malgrat les victòries de Coppi, Merckx, Baldini, Poulidor, Adorni, Altig, Gimondi, Ocaña, Zoetemelk ...mai va ser reconeguda esta contrarellotge com ho va ser en el seu moment el G.P. de les Nacions, considerat un autèntic campionat mundial con...

                                                       Coppi en el seu últim viatge En 1959 el gran Fausto Coppi ja no exercia com a ciclista d'elit. Seguia en actiu, militava en un equip que portava el seu nom, el Tricofilina Coppi, que va portar a Bahamontes a la victòria del Tour, però Fausto ja no estava per a competir amb els millors, encara que l'aurèola del gran astre no li abandonava. Coppi estimava la caça i a la fi d'any va ser convidat per les autoritats d'Alt Volta (actual Burkina Faso) a participar en una carrera-exhibició juntament amb altres asos del pedal com Rivière, Geminiani o Anquetil i a una cacera posterior. Suposem que per a un apassionat per la caça, estar convidat a una a l'Àfrica tropical seria irresistible. El cas és que el 13 de desembre Coppi va disputar la seua última carrera (uns 70 km en un ci...

                                                                     Carlo Clerici es va aferrar a la maglia rosa Encara que el triomf de Walkowiak al Tour de 1956 va ser el més sonat, ja va haver-hi un precedent de l'èxit d'una escapada-bidó en el Giro només dos anys abans, en 1954. Després d'un apassionant duel en 1953 entre Fausto Coppi i Hugo Koblet, que es va inclinar cap al costat de l'italià en l'última etapa dolomítica, s'esperava alguna cosa semblant per a l'edició del 54, cadascú al capdavant dels seus equips nacionals. No obstant això en la 6a etapa camí de l’Aquila, amb l'apatia del pelotó principal es van anar diversos ciclistes per davant. Carlo Clerici, que estrenava nacionalitat helvètica, va guanyar l'etapa acompanyat de Nino Assirelli, dos gregaris de les dos seleccio...

                                                              Molt que escalar fina al Veleta En 1938 el Tour de França es ficava un nou sostre, superant al Galibier, que ja havia sigut escalat més de vint anys abans, era el Col d'Iseran amb el seu cim situat a 2770 m d'altura, Felicien Vervaecke fou qui va tindre l'honor de flanquejar-lo al capdavant per primera vegada. Al 1953 el legendari Fausto Coppi va ser el primer en superar el Passo del Stelvio, que es programà per primera volta al Giro d'aquell any. És el pas alpí italià més alt i que continua el traçat que s'acabà  de construir al 1825, tota una obra d'enginyeria amb 2757 m d'altitud. En 1962 el Tour, en el seu interés de muntar més alt va disenyar un recorregut que després de superar el Col de La Bonette, seguia pujant per una carretera qu...

                                                                                                                          Coppi a mitja roda de Darrigade Segurament la passió tan gran de Fausto Coppi per la bicicleta l'impedia retirar-se. Al 1956 a penes havia aconseguit el G.P. Lugano contrarrellotge i havia abandonat al Giro, mai havia collit una temporada tan pobre. Complits els 37 tenia la seua oportunitat per a arreglar la temporada era el Giro de Lombardia, del que ja era per cinc voltes guanyador. Eixe dia, el gran Fausto va pedalar com abans. Després del pas per la Madonna de Ghisallo encapçalava la cursa soles acompanya...

                                                                                                           André Mahé i Serse Coppi compartiren monument No sempre es cumpleixen els pronòstics, això està clar, però el que va succedir a la París-Roubaix de 1949 no l'hauria ni imaginat el més enrevesat guionista. En principi els favorits eren Rick Van Steenbergen, guanyador l'any anterior, i el gran Fausto Coppi. Durant la carrera, en les malparades carreteres del nort de França donaren en els osso en terra tant Rick, com Kubler, altre "dels bons", que haveren d'abandonar, mentres que Il Campionissimo no semblava tindre el seu dia. A les portes del velòdrom es presenten per d...

                                                                                                                    Gino Bartali, l'últim campió "antic" Gino Bartali i Fausto Coppi no soles proporcionaren la rivalitat més famosa del ciclisme, mostraren el canvi d'època al seu esport. Mentres Coppi fou el primer en acostar l'entrenament i l'alimentació a la ciència, Bartali va ser el campió a l'antiga, tot força i coratge. Gino, apodat "el piadós" ja es va guanyar un lloc entre els mites ciclistes per les seues victòries, però se'l va incloure com "heroi" després de la seua mort. Encara que ell mai ho va revelar, durant la II Guerra Mundial transpor...

                                                                                            15 de juliol de 1951, Koblet arriba a Agen sinyant una èpica etapa Durant 1950 i 1951 el suís Hugo Koblet va possar en dubte el domini de Fausto Coppi. Guanyà el Giro de 1950 i al 1951 derrotà al Campionissimo al G.P. de les Nacions, però la seua major gesta va ser camí d'Agen en la onzena etapa del Tour d'ixe any. En una etapa plana bota del pelotó a 140 km de meta i ràpidament pren quasi 3' al gran grup. Els favorits fiquen a treballar als seus gregaris, però els quilòmetres passen i l'avantage no baixa. Quan comprenen la perillositat de l'escapada són els propis favorits els que tiren (Coppi, Bartali, Magni, Bobet, Robic, G...

                                                                                                                          Giro de Italia - 10 de juny de 1949 Era l'última etapa alpina. Tenia 254 km, unia Cuneo i Pinerolo en una bona part del recorregut en territori francés. Havien d'escalr-se Madeleine, Vars, Izoard, Montgenevre i Sestrieres. Adolfo Leoni era el líder amb soles 1' amb Coppi, què, al mateix temps, treia 10' a Bartali, el seu etern rival. Tot indicava que Leoni es despenjaria abans o després i Coppi soles deuria vigilar a Bartali, però Fausto anava a fer seguramente, la seua major gesta esportiva. A poc de comença...

                                                  Tour de França 1952 Per primera vegada s'ascendia este port, ni més ni menys que L'Alpe d'Huez, que s'ha convertit en un dels  mítics del Tour de França i què millor guanyador per a ser pioner que Fausto Coppi. Ací el veiem en una de les 21 curves que ara estan numerades en ordre descendent segons s'apuja, encara acompanyat de Jean Robic. A més a més cada curva està dedicada a algún dels que han vençut.  Altre italià, Marco Pantani, posseix el rècord (*) d'ascensió més ràpida, en 1995 a més de 22,5 km/h en els 14 km amb una mitjana del 8,2 % de desnivell. Malgrat això, han sigut els holandesos els què més vegades s'han imposat al seu cim (en 8 ocasions(*)). (*) fins al 2020

                                                              12 de juliol de 1949 - 11a. etapa del Tour (Pau-Luchon). Els dos grans campions italians dividien al país. Gino i Fausto, el "Piadoso" i el Campionissimo. Un era el major rival per a l'altre, però això no volia dir que foren enemics, simplement eren rivals, no corrien por compte de les seues idees polítiques o religioses. En esta conegudíssima instantània se'ls veu compartint un bidó. Coppi el passa a Bartali, o Bartali a Coppi ?                A la foto sense retallar apareix Stan Ockers i l'ombra de Bernardo Ruiz (darrere)