CICLOMOMENTS

                                                   Zoetemelk, un imprescindible de la història del ciclisme Qui passa a la història són els guanyadors, dels quals tots s'acorden. Després estan els quadres d'honor de les carreres, ací ja solen aparèixer els tres primers, el podi, or, argent i bronze, a imitació dels Jocs Olímpics. La resta ja és per a les estadístiques, per als curiosos, amb poc valor històric. Ser quart passa bastant desapercebut malgrat haver-se quedat a un pas de l'escaló, amb la medalla de xocolate. Repassant els quarts en els monuments o en el mundial de ruta, el màxim "cuatrero" ha sigut Peter Sagan, el millor ciclista eslovac fins a la data. No crec que li preocupe al triple campió mundial haver sigut sis vegades quart, encara que 5 d'eixes 6 vegades haja sigut a la Milà-Sant Rem, prova en la qual mai va aconseguir g...

                                                                                                                     Coronant-se campió del món Malgrat competir durant les èpoques de domini de Merckx i Hinault, l'holandés Joop Zoetemelk posseïx un impressionant palmarés, plagat de rècords. Ha sigut or olímpic (amb l'equip del seu país en els 100 km contrarellotge a Mèxic 1968) i or mundialista en 1985, el més longeu a aconseguir-ho (38 anys i 9 mesos), a més de guanyar el Tour de 1980 i la Vuelta en 1979. En el Tour posseïx diversos rècords absoluts: és juntament amb Sylvaine Chavanel, el ciclista que més vegades va acabar (16, en tots els que...

                                                                         Gerrie Knetemann encapçala la contrarrellotge per equips del Tour de 1978 (153 km) Ti-Raleigh va patrocinar durant nou anys un superequip. Baix la batuta del gran pistard Peter Post va ajuntar a grans rodadors, sobretot neerlandessos i va obtindre ni més ni menys que 986 victòries. De pas també guanyà un Tour amb Zoetemelk, en una edició en la que s'imposaren en 12 etapes. I es que contà en ciclistes capaços de guanyar pràcticament qualsevol carrera (Zoetemelk, Kuiper, Raas, Lubberding, Peeters, Knetemann, Van Vliet, Thaler, Winnen, Hoste, Thurau, Van der Velde, Karstens, Oosterbosch, Freuler...). Ningú com ells per a preparar un sprint o disputar una crono per equips. La formació es va trencar per ...

                                                                                                                     A l Tour de 1979 es va competir fins l'últim metre L'última etapa de cada Tour, arriba plàcidament a París amb les classificacions definides. Quan entren al circuit dels Camps Elísis, els ciclistes acceleren i es disputen l'últim sprint. En un parell d'ocasions s'ha programat una contrarrellotge per a donar emoció, però al 1979 canvià el guió. Des de l'eixida Agostinho i Kuiper lluitaren pel tercer esglaó del pòdium, que finalment va conservar el portugués, però Joop Zoetemelk (injustament recordat com "lleparrodes"), atacà en cada l...

                                                                   12 de juliol de 1971, Col de Mente. Semblava que si, Luis Ocaña, el francés de Priego o l'espanyol de Mont de Marsan, carácter indomable, anava a doblegar al caníbal, però Merckx no es rendiria, la batalla estava servida per el que faltava de Tour.  Ocaña de groc baix una forta tempesta cau en el descens de Mente, com Merckx, Agostinho o López Carril, però s'alça i aleshores Zoetemelk l'atropella. Altra vegada la mala sort... o el destí. Luis amb quasi nou minuts d'avantatge es evacuat en helicópter. Altre nou infortuni en la seua carrera però que esta volta li va furtar una victòria quasi segura al Tour. Ocaña va obtindre el seu Tour, dos anys després, però li quedà una espina clavada perquè al 1973 Eddy Merckx no va p...