CICLOMOMENTS

                                                   Milà- Sant Rem 1961, la seua primera gran victòria Encara que el seu nom s'associa ràpidament a "segundó", el llemosí Raymond Poulidor té un brillant i longeu palmarés, per pocs superat. La seua fama li ve del Tour, on no va tindre sort. Va participar en 14 ocasions, amb tres segons llocs, cinc tercers, un sèptim, un octau i un nové. Ningú li iguala en podis i només Zoetemelk li supera en tops10, i encara que va guanyar 7 etapes, mai va ser mallot groc. Quan més a prop va estar de vestir la peça va ser en la famosa etapa de 1964 en el Puy-de-Dôme, en el qual es va quedar a 14" d'Anquetil i quan millor ho tenia per a guanyar la Grand Boucle va ser en 1968, en el qual una moto de carrera li va envestir per darrere i la caiguda va provocar el seu abandó (aquell any era el més fort, sens dubte...

                                                                                                                                          Valetti también fue parte de aquello Giovanni Valetti era un any major que Bartali, era un gran rodador i sense ser un escalador pur podia mantindre un fort ritme en les pujades. El gran Gino ja s'havia anotat els giros de 1936 i 1937 i Valetti havia sigut 5° i 2°. Però en 1938, Bartali, no sols per motius esportius, va concentrar tota la seua preparació per a major glòria d'Itàlia en el Tour, que va acabar guanyant. Valetti no va desaprofitar l'oca...

                                                                                                                                          Costante Girardengo, el primer campionissimo Dorando Pietri, el celebèrrim atleta italià de principis del S-XX oferia una prima de dues lires al ciclista que puguera completar dos voltes a la plaça del mercat de Novi Ligure, abans que ell donara una corrent. Un jove anomenat Costante ho va aconseguir. No sabem si esta anècdota va ser el que animà a dedicar-se de ple al ciclisme. La seua llegenda començà al 1915 quan guanyà la Milà-Sant Remo en 5' d'...

                                                                                                                Última curva del Tourmalet, comença la llegenda Martin Vandenbossche ataca al Tourmalet, però el líder, el seu company d'equipo Eddy Merckx, ix tras ell, el depassa i corona el colós pirenaic. A soles quatre dies del final del Tour Merckx porta 8' d'avantatge a Pingeon que és segon però a Eddy això no l'importa. Està davant, en solitari, a 140 km de Mourenx i decideix seguir a soles. Puja el Soulor i l'Aubisque augmentant l'avantatge i continua pedalejant malbaratant forces innecessariament. Soles dòna mostras de ser humà a 20 km de meta quan patix...