CICLOMOMENTS

                                                                                                                                                                   Leducq, Faure i Guerra en la 15a etapa Per al Tour de 1930 Desgranges va decidir que els ciclistes competiren per equips nacionals, permetent-se que els companys d'esquadra pogueren ajudar-se entre si. Els ciclistes no enquadrats en les seleccions, es van integrar en equips regionals. La desaparició de les marques, va fer que el Tour haguera d'assumir les ...

                                                                                                                Delio Rodríguez s'anotà 39 etapes en la Vuelta En la trentacinquena victòria d'etapa de Cavendish en el Tour, es va trencar un rècord que semblava impossible, però les marques estan per a ser batudes. Si considerem Tour, Giro i Vuelta, obtenim un interesant rànking de victòries d'etapa entre les tres grans. Podem fer varies consideracions: que la Vuelta començà molt més tard que Tour i Giro; que predominen els sprinters perquè solen haver més oportunitats per a d'ells; que no tots els grans "voltòmans" són els que més victòories d'etapa acumulen, q...

                                                                                                                          Guerra portà la primera maglia rosa Learco Guerra era un jove que destacava en els esports per la seua fortalesa física. També sobre la bicicleta, amb la qual havia guanyat algunes carreres en les festes pròximes al seu poble Sant Nicoló Po, a la província de Mantova, encara que sempre amb bicicletes prestades. Gino Ghirardini, un acomodat veí li va fer un regal: una bicicleta nova i un mallot de l'equip Maino, així com una inscripció a la Milà-Sant Remo d'aquell 1929. Learco mai havia competit amb profession...

                                                                Jean Aerts i un casc de l'època Els mundials de ruta es disputaven des de 1921 però només per a amateurs. En 1927, en Adenau (Alemanya), es va celebrar el primer campionat mundial de ruta per a professionals i amateurs conjuntament. A penes es van presentar en l'eixida 55 ciclistes (només 22 professionals) un 21 de juliol, quatre dies després de finalitzar el Tour. No hi havia massa figures: l'austríac Max Bulla, el suís Heiri Suter i dos potents blocs: el belga amb Vermandel, Ronsse, Sellier, Debaets i Van Hevel i un jove amateur (Jean Aerts); i l'italià amb els enormes Girardengo i Binda, a més de Piemontesi i Belloni. Sorprén que la carrera "només" constava de 182 km, en esta època tan donada als quilometratges exagerats, encara que e...

                                                                                                                                          Costante Girardengo, el primer campionissimo Dorando Pietri, el celebèrrim atleta italià de principis del S-XX oferia una prima de dues lires al ciclista que puguera completar dos voltes a la plaça del mercat de Novi Ligure, abans que ell donara una corrent. Un jove anomenat Costante ho va aconseguir. No sabem si esta anècdota va ser el que animà a dedicar-se de ple al ciclisme. La seua llegenda començà al 1915 quan guanyà la Milà-Sant Remo en 5' d'...

                                                                                                    Alfredo Binda, anomenat "La Gioconda" per la seua elegància damunt la bicicleta La superioritat que demostrava Binda era tan aclaparadora que el Giro d'Itàlia li proposà pagar-li el premi com vencedor final i guanyador de cinq etapes... si no participava. I és que era intractable a qualsevol terreny. En una edició guanyà 12 de les 16 etapas i en altra es va imposar en 8 etapes consecutives. Així doncs, al 1930 va acceptar l'oferta i va anar a còrrer el Tour per primera i última volta. En les sis primeres etapas fou segon en quatre ocasions, altra vegada tercer i altra quart que el va col·locar segon...

                                                                                                                                                                         Mario in ciclamino Mario Cipollini posseix el récord absolut de victòries parciales al Giro d'Itàlia, en 42. Va ser un ciclista absolutament mediàtic, un "superstar" dins i fora del pelotó, un típic producte italià del màrketing que sabia vendre i vendre's. Malgrat això, ixa àurea d'estrela que l'envoltava no li va ennuvolar ...