CICLOMOMENTS

                                                              Robbie McEwen, guanyador de cinc edicions En 1893, André Henry va ser el primer vencedor de la París-Brussel·les, una carrera que no es va tornar a disputar fins a 1906 i que a partir de 1907 ja va comptar amb ciclistes professionals. Era l'única clàssica que unia dos capitals europees i els grans ciclistes de principis del S-XX es van proposar anotar-la per als seus palmaresos. En eixes primeres edicions, sis guanyadors del Tour, també van guanyar esta carrera (Garrigou, Petit-Breton, Faber, Lapize, Pelissier i*Frantz). Els recorreguts sobrepassaven els 400 km. Es va romandre la prova amb gran prestigi fins a la dècada dels 60, quan comença a decaure dins de les clàssiques de primavera, segurament pel seu excessiu quilometratge (rondava llavor...

                                                    Stan Ockers en una de les seues victòries Va ser una de les grans estrelles del pedal que coincidiren a la dècada dels 50 del passat segle, segurament el millor dels que no guanyaren el Tour com Bartali, Coppi, Koblet, Kubler, Anquetil, Gaul o Bahamontes, però fou segurament l'ídol per a molts belgues i entre ells, un jovenet Eddy Merckx, que seguia amb passió les cròniques del Tour, en el que Ockers va ser dues vegades segon, guanyà 3 etapes i dos voltes el maillot de la regularitat, classifican-se set vegades entre els huit primers. Es va construir un gran palmarés a més a més en les clàssiques i la millor temporada de la seua carrera li arribà als 35 anys, quan va aconseguir ser campió del món i imposar-se a la Fletxa Valona i a la Liege-Bastogne-Liege, a més a més del maillot ver...