CICLOMOMENTS

                                                                                               Dieudonné Gauthy, guanyador en 1913 en 20 anys acabats de fer. Quin país pot considerar-se com el país de les clàssiques ? Sens dubte, Bèlgica. Eixe xicotet país sent el ciclisme com cap altre, sobretot si ens referim a citades clàssiques. I té la seua lògica, un territori de les seues dimensions no pot organitzar grans voltes per etapes sense repetir recorreguts. Però en 1908 va començar a celebrar-se el Tour de Bèlgica, a semblança del recentment encetat Tour de França però a xicoteta escala, és clar. Va constar de 5 etapes que recorrien tot el territori, tant el való com el flamenc i que res va haver d'envejar ...

                                                                                       Jo i Willy Planckaert Sempre el cognom Planckaert ha estat vinculat al ciclisme flamenc. Cal dir que tots els Plackaert que ha havut i hi ha'n al pelotó professional no provenen de la mateixa saga familiar, encara que es poden agrupar en torn a tres famílies principals excepte, tal vegada Ernest, que fou professional abans de la IIGM. Jozef Planckaert va ser seguramente el més complet perquè arribà a ser 2n al Tour de 1962, a més a més d'aconseguir una París-Niça i una Liège. Va competir junt a dos germans: André i Willy (no el més conegut). Després vingué la saga més coneguda, la dels tres germans classicòmans: Willy, Walter i Eddy, tres ciclist...

                                                                                                      Maertens precedint a Godefroot durant la Roubaix de 1978 Debutà Freddy Maertens en professionals al 1973 i ixe mateix any va estar a punt de guanyar el Mundial. La seua carrera va estar farcida de més de 200 victòries però va tindre la mala sort de que el cènit de la seua carrera va coincidir en el declivi de Merckx i la figura de Freddy ni la de cap altre es podia comparar amb "el Caníbal". Malgrat l'asombrós dels seus números, la trascendència de la seua figura no va arribar al grau de mite, segurament per haver-se enganyat de dècada per a naixer. Fou dues vegades campió del món i poss...

                                                              Al  1966 un jove Eddy Merckx guanyava la Milà-Sant Remo, el seu primer monument. Són cinc els considerats "monuments" del ciclisme. Cinc carreres centenàries i les més importants del calendari de clàssiques: Milà-Sant Remo, Tour de Flandes, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja i Giro de Lombardia. Però soles tres ciclistas han dominat les 5 carreres durant la seua vida esportiva, i els tres són belgues: Rik Van Looy, Eddy Merckx i Roger De Vlaeminck. Per suposat, Merckx destaca perquè és l'únic que els ha guanyat tots més d'una vegada, i acumula 19 en total. També és l'únic que ha aconseguit 3 en la mateixa temporada, repetint la gesta en 4 ocasions. Emmagatzema en total 29 pòdiums. De Vlaemink el segueix en mèrits amb 11 victòries i 21 pòd...