El Mont Crostis, massa perillós per al Giro
El Giro va preparar en 2011 una etapa amb un impressionant final que enllaçava l'inèdit Mont Crostis amb l'apoteòsic final en el Zoncolan, però la nit anterior a la gran jornada l'organització va fer marxa arrere. Cal recordar que en les primeres etapes, un desgraciat accident s'havia emportat la vida de Wouter Weylandt i que el Crostis, després d'una dura ascensió de 14 km al 10% (els últims 1500m al 14%), presentava un descens en bona part sense asfaltar i amb temibles barrancs. A més l'estretor del camí impedia que els cotxes pogueren seguir als ciclistes. Així doncs, a última hora es va decidir suspendre el pas (això no afectava el recorregut restant perquè la carretera del Crostis és circular i torna al mateix punt de partida).
La por, possiblement justificada de l'organització, va contrastar amb la decepció dels aficionats i amb una de les xicotetes poblacions que la carrera havia de travessar, on ja havien batejat una plaça com "Giro d'Itàlia" i construït un xicotet monument per a recordar l'esdeveniment.
Aquella etapa que va concloure en el terrible Zoncolan, la va guanyar Igor Antón seguit per Contador, Nibali, Scarponi i Menchov.
El Mont Crostis s'ha convertit en llegendari sense que la carrera haja passat per allí com "el port que el Giro no es va atrevir a xafar".
Perfil de l'etapa programada en principi
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada