CICLOMOMENTS

                                                                                           L' etern Joachim Agostinho en els colors verdiblancs de l'Sporting CP El domini històric dels tres grans clubs de futbol portuguesos (Benfica, Porto i Sporting), es va traslladar durant dècades a les carreteres lusitanes en la popular Volta a Portugal. Els aficionats de les zones rurals del país ibèric que normalment no podien anar a presenciar els partits dels seus equips a Lisboa o Porto, podien animar als seus colors des de les cunetes durant el transcurs de les etapes de La Grandissima. Encara que altres clubs europeus van patrocinar equips ciclistes fa moltes dècades, només Portugal ha mantingut l'esponsorització en major o men...

                                                    "Purito" Rodríguez tingué a l'abast la Vuelta i el Giro Quan es repassa la llista de guanyadors de les tres grans voltes ens sorprenen alguns noms que van estampar el seu cognom, quan van haver uns altres que, possiblement de major qualitat mai ho van fer. Però Tour, Giro i Vuelta són carreres de tres setmanes en les quals poden donar-se moltes circumstàncies que poden impedir a grans campions, quedar-se sense alguna cosa que, en bona lògica, hagueren hagut d'aconseguir. Alguns exemples: Eugène Christophe, l'home que tenia les més inoportunes avaries en el Tour; René Vietto, el gran escalador que en el seu millor moment va haver de sacrificar-se per al seu líder; Raphael Geminiani, amb qualitat de sobres però sempre amb algun rival per damunt; Stan Ockers, que també va compartir èpoc...

                                          David Blanco, pentacampió de la Volta a Portugal La Grandissima, és com se la coneix en Portugal a la seua volta ciclista nacional. I no és per a menys, la carrera va fer la seua aparició al 1927 (huit anys abans que la Vuelta a España, per exemple). Malgrat això mai ha tingut un reconeixement internacional d'acord amb la seua solera. Poc freqüentada per les figures del moment, sempre ha estat marcada per la competència entre els equips patris. No cap dubte que el vencedor amb més renom va ser el gran Joaquim Agostinho, però si l'exceptuem, a penes podem reconeixer alguns cognoms en el seu llarg palmarés.  El galleg David Blanco, en cinc guardons, i el portugués Marco Chagas amb quatre, mai tingueren repercussió ni el reconeixement que correspondria al seu gran mèrit.  Malgrat del surgimient de molt bons ciclistes portuguesos, aques...

                                                                                                                               Agostinho per davant de Poulidor i Van Impe Va tindre que lluitar pel su país a la guerra de Moçambic. No tenia gran alçada però un cos fortíssim, conegut com "el rinoceront". Un aspecte poc habitual per a un ciclista que quan debutà als 25 anys com a professional ja va ser campió de Portugal en línia i contrarrellotge i l'any següent ja guanyava dos etapes al Tour. Huit vegades top10 al Tour, incloent dos pódiums, a punt va estar de guanyar la Vuelta de 1974, li faltaron 11" per a desbanc...