CICLOMOMENTS

                                                              Baldini, Nencini i Gaul durant el Giro de 1957 Louison Bobet i Charly Gaul s'odiaven. De caràcters contraposats en el personal, en la carretera van demostrar les seues diferències en bastants ocasions. Esta enemistat els va passar factura en el Giro de 1957. En començar la 18a etapa, que incloïa el Passo Bondone (on l'any anterior Gaul va escriure una odissea històrica per a adjudicar-se la carrera italiana), el luxemburgués tenia 56" d'avantatge sobre Nencini i 1'17" sobre Bobet. Abans d'afrontar el port Bobet i els seus coequipiers es van detindre a evacuar, per la qual cosa Gaul va decidir un parell de quilòmetres després fer el mateix. Quan Bobet va passar al costat d'ell i li va veure detés, secundat per Geminiani es va llançar a l'atac. N...

                                                                                                      Anquetil no es va privar de cap dels plaers de la vida El càncer es va portar massa prompte a Jacques Anquetil, però va tindre temps a gaudir de l'èxit gràcies al seu esforç, la seua intel·ligència i al seu irresistible atractiu físic. El pentaguanyador del Tour i considerat el millor croner de tots els temps, va saber gestionar les seues limitacions per a dominar als seus rivals amb el seu intel·ligent control de les carreres. No es va privar dels plaers de la bona taula i va pastar una gran fortuna. Va arribar a cobrar quatre vegades el premi d'una carrera que no va guanyar (*). Hui di...

                                                                                                           Per fi, un dels "grans" va ser or olímpic (Induráin-Atlanta 1996) Des dels primers jocs de l'era moderna (Atenes 1896), el ciclisme va formar part del programa olímpic. Allí. el grec Aristidis Konstantinidis va ser campió en ruta, mentres que en les proves de pista va destacar el francés Paul Masson, que va conquistar tres ors. Però eixa estranya i contradictòria condició de l'esperit olímpic que diu d'una banda que han de competir els millors i per un altre que impere el caràcter amateur dels participants, va privar durant molts anys als més grans a poder lluitar pel...

                                                                                                  El Mur di Sormano descavalcava als ciclistes A Torriani, que també organitzava el Giro de Lombardia, no li agradava que el palmarés se l'omplira d'sprinters, i programà per a després del Passo Ghisallo un camí de cabres que la pròpia organització va asfaltar: el Mur di Sormano. En a penes 1,7 km. de llargària però amb una inclinació mitjana del 15% i trams al 25%. Era l'any 1960 i les multiplicacions aleshores arribaven com a molt al 42 x 25. Ercole Baldini, "la locomotora de Forli" va ser el més ràpid en ascendir (quasi nou minuts i mig)(*), però l'invent d'incloure  esta trampa al recorregut del mític Giro de Lombardia...

                                                                                                         Rudi Altig espenta un esgotat Anquetil (1-11-1962) A partir del 1949 el Trofeu Baracchi començà a disputar-se en la modalitat de contrarrellotge per parelles. Esta prova a final de temporada a Bergamo reunia als millors especialistes contra el crono, agrupan-los dos a dos, no necessariament d'un mateix equip o nacionalitat. Tal volta el duel més èpic va tindre lloc al 1962 quan Anquetil i Altig, grans favorits, aventajaven a mitat de recorregut en 57" a Pambianco i Ercole Baldini ("la locomotora de Forli"), Però Jacques, considerat per a molts el millor "croner" de tots els ...