CICLOMOMENTS

                                                    Francisco Cepeda, la primera víctima mortal en carrera del Tour Al Tour de 1935 arribaren les llantes de duralumini que substituien les tradicionals de fusta. L'avanç tecnològic era inevitable. Se proporcionaren estes llantes a tots els participants per a que ningú estiguera en desavantatge. Però no s'havien previst els inconvenients de les noves rodes. La calor del juliol francés les calfava en excés i el pegament utilitzat pels tubulars es fonia. Les punxades i reventons eren constants. A més a més als prolongats descensos dels grans ports, les sabates dels frens també contribuïen a l'increment de la temperatura de les rodes. L'etapa que arribava a Grenoble, travessant el Galibier, va ser bona mostra d'això. Va haver innombrables punxades i caigudes. Una d'elles, ocurreguda a Rioup...

                                                    Coppi, Rivière, Anquetil, Baldini La dècada dels 50 del segle passat va ser, sense dubte, la més prolífica en "grans monstres" del pedal. Obligatori començar el llistat a Itàlia, en la rivalitat més famosa de tots els temps: Coppi-Bartali, este últim ja veterà al 1950, però que també tingueren a Fiorenzo Magni, Ercole Baldini, Gaston Nencini, Pasquale Fornara... A França, al veterà Jean Robic, afegim ni més ni menys que a Louison Bobet, Jacques Anquetil, al malograt Roger Rivière, Raphael Geminiani o André Darrigade. Impossible oblidar-se dels suïssos Ferdi Kubler i Hugo Koblet i dels dos Riks belgues: Van Steenbergen i Van Looy, o dels talents innats per a l'escalada F.M. Bahamontes i Charly Gaul. I Poblet, Ockers, Impanis, Van Est, De Bruyne, Derycke, Loroño... tot un firmanent d'a...

                                                         Léon Georget, conegut com "El Brutal" En les primeres dècadas del S-XX les proves ciclistes més prestigioses eran les de gran fons, ja foren en carretera o velòdrom. Els germans Georget varen ser dos bons exponents dels campions de l'època. Léon Georget conquerí en 9 ocasions la Bol d'Or (entre 1903 i 1919), competició en velòdromo de 24 hores de duració, que els ciclistes disputaven darrere tàndem. Superà molts anys els 900 km recorreguts, encara que el rècord l'ostenta Honoré Barthélémy amb 1035 km al 1925. Esta carrera deixà de disputar-se al 1928, i va reapareixer fugaçmente al 1950 on es va imposar l'indòmit Fiorenzo Magni. Léon, encara que va participar varies vegades al Tour, soles acabà un, en 8a posició. Emile Georget, pel contrari, si es prodigà a la Gra...

                                                                                                 Girmay superant a Van der Poel en una etapa del Giro 2022 Biniam Girmay estava predestinat a ser el primer ciclista de color en anotar-se una etapa d'una gran. I és que ja havia sigut subcampió mundial sub23 l'any anterior i, sobretot, havia aconseguit imposar-se en la prestigiosa Gante-Wevelgem. El ciclista eritreu és molt ràpid, més encara si el final es troba en pendent. Encara que Girmay és el primer en conquerir importants èxits, el ciclisme eritreu ja vé temporades donant pistes sobre noves pedreres a tindre en compte. L'anècdota vinqué pocs minuts després d'alçar els braços al Giro. En lloc del tradi...

                                                                                                             Gilbert, Valverde i Nibali, tres grans del S-XXI Tots els anys abandonen els pedals decenes de professionals, com és natural, pero al 2022 coincidiren tres corredors enormes que possiblement han estirat un mica més del que calia la seua retirada. D'estils molt diferents, però que han deixat una fonda emprenta al ciclisme de les dos primeres dècades de segle. Philippe Gilbert va estar a punt de ser el quart home (i el quart belga) capaç d'apuntar-se els 5 monuments. Li faltà la Milà-Sant Remo on va ser dos vegades tercer. Al més pur estil flamenc, el valò s'anot...

                                                                                                      Mirada de concentració, qualitat que Lucien cultivava especialment Fàcil cometre alguna errada si consultem l'historial de Lucien Petit-Breton. Per a començar, ni tan sevol era ixe el seu nom, li deïen Lucien Georges Mazan. A més a més era sobrenomenat "l'argentí", ja que es va fer ciclista a Buenos Aires, on va viure fins als 19 anys, arribant a proclamar-se campió nacional en pista. Gran pistard, guanyà la prestigiosa "Bol d'Or" i va ser recordman de l'hora. Però... ¿guanyà dos o tres tours? Les dos respostes són correctes. Vencedor absolut en 1907 i 1908, al 1906 es va inscriure en la...