CICLOMOMENTS

                                                                                                                                     Leona Marie "Dottie" Farnsworth Des de 1888 fins al 1902 es va produir una febra als Estats Units per les carreres de sis dies en velòdroms de fusta. Aquesta efervescéncia va tenir el seu punt àlgid a Minessota i concretament al voltant d'una dona: Dottie. Dottie alçava passions, era una ciclista ràpida i resistent, tal com requereixen les proves en velòdrom, però en el que destacava per damunt de tot, era en la seua loquacitat i caràcter indòmit. Provocava i desafiava a les seues rivals. Per a les dones era una abanderada de les llibertats i la indepèndencia i als homes els tenia embadallits perquè a més a més, era una autèntica bellesa. Tan exagerada fou la passió per Dottie que el 6 de juliol de 1896, Dottie es va sentir indisposada i no va poder participar en la vetlada programada. Els organitzadors no ho comunicaron i el públic va segui

                                                                                                                               Agostinho per davant de Poulidor i Van Impe Va tindre que lluitar pel su país a la guerra de Moçambic. No tenia gran alçada però un cos fortíssim, conegut com "el rinoceront". Un aspecte poc habitual per a un ciclista que quan debutà als 25 anys com a professional ja va ser campió de Portugal en línia i contrarrellotge i l'any següent ja guanyava dos etapes al Tour. Huit vegades top10 al Tour, incloent dos pódiums, a punt va estar de guanyar la Vuelta de 1974, li faltaron 11" per a desbancar a Fuente en l'última contrarrellotge a qui le recuperà 2'24" (el seu equip es queixà d'irregularitats en el cronometratge). En 41 anys preparava la seua 14a participació en el Tour i liderava la Volta ao Algarve. Un gos es creuà a la recta final i el va fer caure. Aturdit i ajudat per dos companys va arribar a meta i com a consecuència en

                                                                                                                     Tras 3285 km, 8" de diferencia El del 1989 va ser el Tour dels 8", el de la distracció de Perico, el del manillar de triatleta, el del forúncul de Fignon, el d'un gegant navarrés que guanyà una etapa de muntanya i altres moltes curiositats però per damunt de tot fou l'any en que Greg Lemond culminava una història digna d'un llargmetratge de Hollywood. Lemond havia sigut campió del món en ruta (1983) i el primer "no europeu" en guanyar el Tour al 1986, però unos mesos després rebia un dispar fortuit del seu cunyat en una excursió campestre, que l'omplí  l'esquena de perdigons. Començà a entrenar al 1988 en el PDM holandés però no li agradaren els seus mètodes i fitxà al 1989 per ADR pe r a tornar a competir. L'ADR era un gran equip... de classicòmans (Musseuw, Planckaert, Hoste...), de poques possiblitats al Tour, malgrat que el

                                                                                                                                          Costante Girardengo, el primer campionissimo Dorando Pietri, el celebèrrim atleta italià de principis del S-XX oferia una prima de dues lires al ciclista que puguera completar dos voltes a la plaça del mercat de Novi Ligure, abans que ell donara una corrent. Un jove anomenat Costante ho va aconseguir. No sabem si esta anècdota va ser el que animà a dedicar-se de ple al ciclisme. La seua llegenda començà al 1915 quan guanyà la Milà-Sant Remo en 5' d'avantatge però fou desqualificat perquè s'havia enganyat en el recorregut i havia estalviat... 180 metres. Però va prendre revenja: en les deu edicions que seguiren de la Clàssica de Primavera, aconseguí 10 pòdiums consecutius (que varen incloure 5 victòries). En total s'apuntà 6 Milà-Sant Remo, 3 Giros de Lombardia i 2 Giros d'Itàlia, malgrat que en els seus anys de joventut no va have

                                                          Julián  Berrendero, "El negre dels ulls blaus" Julián Berrendero debutava al Tour. representant a Espanya al 1936. La seua actuació va ser molt bona, tant i que guanyà el Premi de la Muntanya y fou 11é a la classificació final. Al finalitzar la carrera, Espanya estava ja embolicada en la Guerra Civil i va decidir establir-se a Pau per a poder seguir competint amb normalitat. Malgrat residir fora va ser triat de nou per a la sel·lecció del Tour de 1937. Tornà a destacar, siguent 15é, però el seu major èxit va ser apuntar-se l'etapa reina, que acabava precisament en Pau i travessava els colossos pirenaics de Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Aubisque. Quan en 1939 es disposava a tornar al seu país per a visitar a la família va ser detingut a la frontera d'Irún. Julián s'havia manifestat contra l'alçament i va ser enviat a un camp de concentració en Burgos, després a un altre a Cantàbria i a un tercer a Rota

                                                                                                                    Característica imatge: rostre seriós, bigot i barret Al 1905 es va incloure per primera vegada al Tour un port de muntanya, el Ballon d'Alsàcia, en els Vosgos, a prop de la fronteras d'Alemanya i Suïssa. I allí va destacar un ciclista que deixà de roda a tots els seus rivals, va ser l'únic que realitzà tota l'escalada sense possar peu a terra i a una mitjana de 20 km/h, René Pottier, "el taciturn". No guanyà l'etapa, que fou per a Hyppolite Aucouturier a Besançon. A més a més, una tendinitis l'obligà a abandonar el día següent, i el Tour se'l anotà Louis Trousselier. L'any següent va repetir la seua exhibició, despentjant inclús al cotxe de Desgranges, esta volta sí va guanyar l'etapa (en 48' d'avantatge). a l'endemà també coronà en primer lloc els ports de Laffrey i Bayard. S'imposà en cinc etapes (les quatre