CICLOMOMENTS

                                                                                                                          Federico Ezquerra, "l'àguila del Galibier" La llista de campions bascos de ciclisme és extensa, però el primer a poder ser considerat un dels grans va ser Federico Ezquerra. Es diu que la primera vegada que va muntar amb bici va caure al riu amb el tratje que acabava d'estrenar. Jugava al futbol, però una lesió de turmell li va conduir cap als pedals. Té un palmarés poc comú, amb unes 90 victòries, encara que la majoria en proves xicotetes, excepte les seues victòries en la Volta a Llevant, Volta a Catalunya ...

                                                                                                                          Voeckler, sempre expressiu Ja siga el groc del Tour, el rosa del Giro o l'ara roig de la Vuelta, la peça més cobejada, adquirix el seu valor quan és la definitiva, quan es vist a París, Milà, Madrid o on acabe la gran ronda. Però al llarg de les tres setmanes de competició, ser líder, encara que siga efímer, també té el seu valor. Els ciclistes que més vegades han portat el mallot són qui més vegades l'han guanyada, com és natural. Uns altres han sigut flor d'un o dos dies, circumstancialment per escapades o ...

                                                                                                                Vissers, Maes i Ritserveldt en el Col de Vars Sylvère Maes va aconseguir imposar-se per segona vegada en el Tour en 1939 (ja ho havia fet en 1936). Quasi cap dels ciclistes va poder repetir participació, ja que la IIGM i les seues conseqüències van impedir una nova edició fins a 1947. De fet, per qüestions polítiques no van participar els equips d'Alemanya, Itàlia ni Espanya. Això va propiciar l'aparició per primera vegada de seleccions regionals. En 1939 la selecció belga va ser la gran dominadora, fins al punt que el seu combinat "B" va guanyar p...

                                                    "Purito" Rodríguez tingué a l'abast la Vuelta i el Giro Quan es repassa la llista de guanyadors de les tres grans voltes ens sorprenen alguns noms que van estampar el seu cognom, quan van haver uns altres que, possiblement de major qualitat mai ho van fer. Però Tour, Giro i Vuelta són carreres de tres setmanes en les quals poden donar-se moltes circumstàncies que poden impedir a grans campions, quedar-se sense alguna cosa que, en bona lògica, hagueren hagut d'aconseguir. Alguns exemples: Eugène Christophe, l'home que tenia les més inoportunes avaries en el Tour; René Vietto, el gran escalador que en el seu millor moment va haver de sacrificar-se per al seu líder; Raphael Geminiani, amb qualitat de sobres però sempre amb algun rival per damunt; Stan Ockers, que també va compartir èpoc...

                                                                 Després d'assistir al seu company espera al cotxe... ja ha perdut l'etapa 15a. etapa del Tour 1934 René Vietto camina escapat en la primera etapa pirenàica però al descens del Portet d'Aspet es informat què el seu cap de files, Antonin Magne necessita una roda. René no es limita a esperar-lo, sinò que torna a ascendir fins que es troba a Antonin, le cedix la seua roda i queda aguardant una llarga estona fins que apareix el cotxe que l'assisteix. En aquella edició, que finalment gunayà Magne, Vietto es va imposar en 4 etapes va ser Rei de la Muntanya i 5é a la clasificació general.