El ciclisme polonés sempre ha estat ahí
Polònia és segurament el país de l'est d'Europa amb més tradició en el ciclisme. Es disputa campionat nacional des de 1921 però la seua distància a l'Europa tradicional ciclista i més tard qüestions polítiques, han impedit que els seus ciclistes més destacats hagen pogut mesurar-se amb els millors de la seua època fins a finals del segle passat. Només es va colar Edouard Klabinski, fitxat per un equip francés, que va guanyar la primera edició de la Dauphine en 1947 i va participar en tres tours de França, on va arribar a ser 18é.
A Ryszard Szurkowski se li podria considerar com el corredor més destacat de la història del país, ja que a la seua obligada condició de "amateur" li va condemnar a no poder disputar les grans carreres, però li va conduir a guanyar en 4 ocasions la Carrera de la Pau, ser 5 vegades campió nacional i campió del món, amateur clar, en 1973.
En l'època post-teló d'acer, ha sigut Michal Kwiatkowski qui ha portat més alt a la seua nació, aconseguint el campionat mundial absolut en 2014 i la Milà-Sant Rem de 2017, com el més significatiu d'un gran palmarés, tant en clàssiques com carreres per etapes. Altres polonesos amb notables resultats: Joachim Halupczok, també campió del món amateur; Mierzejewski, Wieckowski i Baranowski (triples guanyadors del tour del seu país), Zenon Jaskula (podi en el Tour), Lech Piasecki (mundial amateur i or en persecució), Zbiniew Spruch (podis en mundial i Sant Rem); Maciej Bodnar (guanyador d'una contrarellotge en el Tour i 8 vegades campió del seu país contra el crono) o l'incombustible Rafal Majka, un dels millors gregari-escaladors del pelotó.
Cal citar a la combativa Katarzyna Niewiadoma, ja molts anys en el grup de les millors ciclistes del pelotó femení, amb victòries en la Fletxa Valona, Amstel, mundial de gravel i podis en Giro, Tour i mundial
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada