CICLOMOMENTS

                                                                                                                       Sempre a centímetres de la tragèdia Jose Meiffret va decidir viure a la vora de la mort. Apassionat de la bicicleta va competir en la seua joventut tant en ruta com en pista sense obtindre bons resultats, però això no va extingir el cuquet i ja veterà es va obsessionar a aconseguir un rècord de velocitat. En els anys 60, Guillermo Timoner aconseguia rodar darrere moto 100 km en els mundials a més de 83 km/h de mitjana amb pics superiors als 90 i Meiffret va començar a realitzar proves darrere de moto o cotxe amb parapets ...

                                                                                            Patrick Sercu formant parella en Peter Post. Poc que fer pels seus rivals ! Patrick Sercu, segurament serà el ciclista amb més victòries en l'història del ciclismo(*), més de 1200. En carretera va ser un sprinter extraordinari, guanyant 6 etapes del Tour i un maillot verd i 13 etapes al Giro, a més a més d'altres moltes curses, però on va obtenir el gros de triomfs fou en pista (mès de 1000). Aconseguí la barbaritat de 88 victòries en proves de sis dies, 15 d'aquestes en el seu compatriota i amic un tal Eddy Merckx, però també va compartir els seus èxits amb Peter Post, Van Looy, Pijnen, Thurau, Kneteman, Bracque, Ole Ritter.....

                                                                                                                                              Koichi Nakano Al Japó, els grans especialistes en keirin es fan milionaris. Els diners que menejen les apostes és enorme, per ixa raó els millors no ixen del país. No obstant això, Koichi Nakano va prefirir acudir als mundials de pista i va aconseguir impossar-se 10 anys consecutius a la prova de velocitat (1977-1986). A partir de 1980 al programa dels mundials ja estava inclosa la prova de keirin, però Nakano va seguir competint ...

                                                         El bosc d'Arenberg El verdader inici de l'Infern del Nord és el bosc d'Arenberg. A uns 80 o 90 km. de meta este terrorífic tram d'uns 2000 m. comença a seleccionar la carrera. La irregular disposició dels adoquins, la humitat y sobretot, la velocitat a la que entren els ciclistes converteix aquest fugaç pas en un dels moments més esperats de la temporada ciclista. Per a pal·liar un poc la perillositat del tram, es sol passar en el sentit que és lleugerament ascendent, per a que les caigudes, que són inevitables, siguen menys greus. El tram, a l'igual que altres molts d'empedrat que travessa la París-Roubaix, està protegit durant tot l'any, exclusivament per a la disputa de l'event.