CICLOMOMENTS

                                                     Del Toro, Carapaz i Yates, protagonistes del Giro 2025 En 2018 el Giro afrontava la seua 19a etapa cap a Bardonecchia. Chris Froome es va llançar a l'atac a 80 km de meta i el Colle de la Finestre per davant. Era 4t en la general i tenia un desavantatge de 3'22" respecte a Simon Yates, el líder. Va ser demolidor. El segon en meta, Richard Carapaz, va arribar a 3' i Simon Yates totalment afonat va perdre fins al top10 de la carrera. Però en 2025 Simon li donaria la volta a la història. Ara ell era 3r en la classificació i en la vintena etapa i davant el mateix colós alpí va ser ell qui va llançar l'atac. Isaac del Toro i, novament Richard Carapaz, que li precedien en la classificació, no van poder o no van estimar oportú eixir a la seua roda i Yates va fer camí i diferència, arribant...

                                                                                                                                          Valetti también fue parte de aquello Giovanni Valetti era un any major que Bartali, era un gran rodador i sense ser un escalador pur podia mantindre un fort ritme en les pujades. El gran Gino ja s'havia anotat els giros de 1936 i 1937 i Valetti havia sigut 5° i 2°. Però en 1938, Bartali, no sols per motius esportius, va concentrar tota la seua preparació per a major glòria d'Itàlia en el Tour, que va acabar guanyant. Valetti no va desaprofitar l'oca...

                                                                                   Italo Zilioli va obtindre 58 victòries, pero cap va ser "la definitiva" per a consagrar-se A la fi de la temporada 1963, Zilioli es va imposar en quatre clàssiques italianes. No va ser casualitat, el piemontés tenia unes grans condicions físiques i tàctiques. En 1964 va realitzar un gran Giro, en el qual va ser 2n a minut i mig d'Anquetil. En els anys 60, Itàlia buscava el nou Coppi, i Zilioli va ser un dels candidats. La pressió li va poder, quan atacava i no podia despenjar als seus rivals, es desmoralitzava, a més va arrossegar sempre problemes per a descansar durant les grans voltes, insomni i fins i tot somnambulisme. Va repetir el segon lloc en el Giro e...

                                                                                                                Luigi Ganna, guanyador del primer Giro d'Itàlia  Quan un periodista va preguntar a Ganna què sentia, només finalitzar l'última etapa del Giro i proclamar-se vencedor, este li va respondre . "Em crema el cul". La seua resposta no va ser molt elegant, però era fidel a l'esforç que va haver de realitzar per mantindre el lideratge quan a causa d'una avaria, Carlo Galetti li va distanciar, encara que més tard va ser afavorit per un pas a nivell tancat que va obligar a detindre's a Carlo. Luigi Ganna va nàixer en 1883 i per a anar a treballar com a ...

                                                    Aldo Moser "supera" l'Stelvio En 1965, cinc anys després de la defunció del "campeonissimo", el Giro va instaurar un premi especial al primer corredor a coronar el port més alt de cada edició. A causa de l'altitud dels ports que freqüenta la "corsa rosa", no sempre el cim designat en principi com a "Cim Coppi" va ser finalment la que va atorgar el premi, ja que el mal temps, la neu o el gel han impedit en diverses edicions el pas previst. De fet ja el primer any l'Stelvio sol va poder ascendir-se fins a la cota 2000 aproximadament per un despreniment i va ser Graziano Battistini el primer guanyador. Grans escaladors com Fuente, Van Impe, Breu o Pantani han inscrit el seu nom al palmarés, així com alguns dels més grans: Gimondi, Merckx, Fignon, Induráin, Nibali o Froome, però els que ...

                                                                                                  L' Atala-Dunlop què es va imposar en el Giro d'Itàlia de 1912 Ha sigut una excepció en la història de las grans voltes però el cas és que la quarta edició del Giro d'Itàlia (1912) es disputà per equips. Els 54 ciclistes que van prendre l'eixida s'agruparen en 14 equips de, com a màxim, quatre corredors. La classificació es va establir per punts i era imprescindible acabar amb al menys tres corredors. Acabaren soles 26 i finalment soles apareixen 6 equips classificats. Les esquadres més fortes eren el Peugeot-Wolber i l'Atala-Dunlop, que resultà la vencedora final. L'Atala va contar en Carlo Galetti (v...

                                                                                                                     Duel Visentini-Roche dins del Carrera Roberto Visentini va nàixer al si d'una família acomodada, però no va seguir els cànons esportius que s'esperaven  de la seua posició social. Va escollir un esport tan dur com el ciclisme. Estava dotat d'un talent innat i va collir triomfs internacionals com a juvenil i amateur. Quan passà a profesionals i inicialment no va obtindre bons resultats, le carregàren a l'esquena l'etiqueta del xiquet ric que no sap patir. Va anar progressant  i s'imposà en carreres com el Giro del Trent...

                                                                                               A Alfonsina Strada res ni ningú li va impedir practicar el seu esport favorit Ja havia batut el récord de l'hora femení al 1911 i participat en el Giro de Lombardía de 1917 perquè apenes havia ciclistas masculins per a competir en plena Guerra Mundial, però Alfonsina va voler participar al gran Giro de Italia de 1924. De fet el reglament no ho impedia expressamente però "per si de cas" es va inscriure com Alfonsin Strada. La ciclista anava completant etapes, però al arribar la setena, de 304 km, va patir varies caigudes i magolada arribà a meta en el manillar trencat agafat pel pal d'una granera que li prestà un e...

                                                                                                                                        Dos talents que coincidiren en el temps Francesco Moser i Giuseppe Saronni foren dos colossos que mantingueren el nivell del ciclisme italià a finals dels 70 fins a mitjans dels 80. Tots dos potentíssims ciclistes, grans rodadors y velocistes, condicionaren el Giro d'Itàlia de l'època. Els organitzadors limitaren la muntanya, punt feble dels dos i reforçaren les bonificacions per a mantenir el duel entre ells, que va provocar una devaluació de la Corsa Ros...

                                                                                                                        De rosa durant el Giro de 1974 Encara que guanyà dues Vueltas a Espanya, si alguna cosa pot resumir la curta carrera de l'asturià José Manuel Fuente "el Tarangu", fou el Giro del 74. Venia precisament de guanyar la Vuelta i soles quatre dies després arrancava el Giro. Només començà la muntanya, va arrasar. Es va possar líder i va aguantar el lideratge inclús després de l'única contrarrellotge que havia en ixa edició. En Alps i Dolomites per davant, ni el mateix Merckx podria ser capaç de fer-li ombra però... va topetar en ell mateix. Fuente era ...