CICLOMOMENTS

                                                                                                                   Giro 1946 i els seus dos mites En 1946 encara no es va celebrar el Tour, així que el Giro va ser l'esdeveniment més important. Vincenzo Torriani en persona va realitzar un reconeixement del traçat per a assegurar que fora possible la carrera en un país devastat. Es van programar 17 etapes (3 de doble sector) però una d'elles no va poder finalitzar-se, ja que acabava a Trieste que estava políticament dividida entre els que volien ser italians i els pro-iugoslaus. Estos últims van boicotejar la carrera a prop ja de meta llançant pedres i bloq...

                                                                                                                                          Valetti también fue parte de aquello Giovanni Valetti era un any major que Bartali, era un gran rodador i sense ser un escalador pur podia mantindre un fort ritme en les pujades. El gran Gino ja s'havia anotat els giros de 1936 i 1937 i Valetti havia sigut 5° i 2°. Però en 1938, Bartali, no sols per motius esportius, va concentrar tota la seua preparació per a major glòria d'Itàlia en el Tour, que va acabar guanyant. Valetti no va desaprofitar l'oca...

                                                 Lapebie guanya en Digne-les-Bains (Tour 1937) En 1934, Lapebie marxava al capdavant al costat de Rebry i Wauters a 12 km de Roubaix, quan va punxar. Com no arribava l'assistència, va amprar la bicicleta d'un espectador i va eixir en persecució dels seus rivals, als quals va caçar a un km de meta i després els va batre a l'sprint. Era el guanyador de la París-Roubaix, almenys durant 10', ja que els jutges li van desqualificar, ja que el reglament prohibia el canvi de bicicleta. Gaston Rebry va ser declarat vencedor. El Tour de França de 1937 semblava cosa de la gran figura del moment, Gino Bartali. Quan va arribar la muntanya Gino es va posar al capdavant de la classificació amb més de 9' d'avantatge, però camí de Briançon va caure des d'un pont a un rierol i, encara que va poder acabar l'etapa i ...

                                                                                                                    Gino Bartali, l'últim campió "antic" Gino Bartali i Fausto Coppi no soles proporcionaren la rivalitat més famosa del ciclisme, mostraren el canvi d'època al seu esport. Mentres Coppi fou el primer en acostar l'entrenament i l'alimentació a la ciència, Bartali va ser el campió a l'antiga, tot força i coratge. Gino, apodat "el piadós" ja es va guanyar un lloc entre els mites ciclistes per les seues victòries, però se'l va incloure com "heroi" després de la seua mort. Encara que ell mai ho va revelar, durant la II Guerra Mundial transpor...

                                                              12 de juliol de 1949 - 11a. etapa del Tour (Pau-Luchon). Els dos grans campions italians dividien al país. Gino i Fausto, el "Piadoso" i el Campionissimo. Un era el major rival per a l'altre, però això no volia dir que foren enemics, simplement eren rivals, no corrien por compte de les seues idees polítiques o religioses. En esta conegudíssima instantània se'ls veu compartint un bidó. Coppi el passa a Bartali, o Bartali a Coppi ?                A la foto sense retallar apareix Stan Ockers i l'ombra de Bernardo Ruiz (darrere)