CICLOMOMENTS

                                                              Baldini, Nencini i Gaul durant el Giro de 1957 Louison Bobet i Charly Gaul s'odiaven. De caràcters contraposats en el personal, en la carretera van demostrar les seues diferències en bastants ocasions. Esta enemistat els va passar factura en el Giro de 1957. En començar la 18a etapa, que incloïa el Passo Bondone (on l'any anterior Gaul va escriure una odissea històrica per a adjudicar-se la carrera italiana), el luxemburgués tenia 56" d'avantatge sobre Nencini i 1'17" sobre Bobet. Abans d'afrontar el port Bobet i els seus coequipiers es van detindre a evacuar, per la qual cosa Gaul va decidir un parell de quilòmetres després fer el mateix. Quan Bobet va passar al costat d'ell i li va veure detés, secundat per Geminiani es va llançar a l'atac. N...

                                                    "Purito" Rodríguez tingué a l'abast la Vuelta i el Giro Quan es repassa la llista de guanyadors de les tres grans voltes ens sorprenen alguns noms que van estampar el seu cognom, quan van haver uns altres que, possiblement de major qualitat mai ho van fer. Però Tour, Giro i Vuelta són carreres de tres setmanes en les quals poden donar-se moltes circumstàncies que poden impedir a grans campions, quedar-se sense alguna cosa que, en bona lògica, hagueren hagut d'aconseguir. Alguns exemples: Eugène Christophe, l'home que tenia les més inoportunes avaries en el Tour; René Vietto, el gran escalador que en el seu millor moment va haver de sacrificar-se per al seu líder; Raphael Geminiani, amb qualitat de sobres però sempre amb algun rival per damunt; Stan Ockers, que també va compartir èpoc...

                                                       Coppi en el seu últim viatge En 1959 el gran Fausto Coppi ja no exercia com a ciclista d'elit. Seguia en actiu, militava en un equip que portava el seu nom, el Tricofilina Coppi, que va portar a Bahamontes a la victòria del Tour, però Fausto ja no estava per a competir amb els millors, encara que l'aurèola del gran astre no li abandonava. Coppi estimava la caça i a la fi d'any va ser convidat per les autoritats d'Alt Volta (actual Burkina Faso) a participar en una carrera-exhibició juntament amb altres asos del pedal com Rivière, Geminiani o Anquetil i a una cacera posterior. Suposem que per a un apassionat per la caça, estar convidat a una a l'Àfrica tropical seria irresistible. El cas és que el 13 de desembre Coppi va disputar la seua última carrera (uns 70 km en un ci...

                                Poulidor, Pérez-Francés, Bahamontes i Anquetil en el Tour de 1963 En la 15a etapa amb final en Grenoble, el veterà Bahamontes havia arribat al lideratge, encara que només amb 3" d'avantatge sobre Anquetil, el gran favorit. Amb una contrarellotge encara pendent, i amb Poulidor ja lluny en la general, el normand només necessitava evitar que l'Àguila de Toledo li distanciara en la 17a amb final en Chamonix, amb els passos del Petit Saint Bernard, Grand Saint Bernard i el Forclaz. Després d'aguantar en els primers passos, el Forclaz es mostrava temible perquè a última hora s'havia hagut de canviar part de l'ascensió per la carretera antiga, que presentava trams en mal estat i pendents més pronunciades. El gran Geminiani, director esportiu d'Anquetil, va tindre una idea: el reglament no permetia canvis de bicicleta, si no era per avaria (no una simple punxada), així que al peu del ...

                                                                                          Anquetil, a roda de Rostollan, perdent contacte en els millors El cinqué Tour d'Anquetil, fou sense dubte, el que més li va costar guanyar. Al dia de descans a Andorra, Anquetil, que soles estava precedit a la general per Georges Groussard i avançava en minut i mig a Poulidor, era el blanc dels fotògrafs tranquil, menjant borrego en el seu director Geminiani i la seua dona Janine. Però la processó anava per dins, una endevinadora li havia pronosticat que moriria al dia següent. El dia en qüestió tenia l'única dificultat muntanyosa des de la mateixa eixida, l'inèdit aleshores Col d'Envalira. En les primeres rampes, Poulidor i l'inevit...

                                                       Ferdi Kubler, poc abans de defallir al Ventoux, acompanyat per Geminiani (Tour 1955) Ferdi Kubler era un ciclista diferent, antagonista del seu compatriota Koblet, tot elegància i estil, Kubler era el retrat de la força bruta. A sovint quan anava a atacar ho anunciava a viva veu. "Ferdi fort hui, Ferdi atacar, Bobet patir" i després imitant un renille, ixia disparat cap avant. Fou el primer suís en guanyar el Tour al 1950, va ser campió del món al 1951 i va fer doblet Fletxa Valona i Liège dos anys consecutius, però ixe ímpetu desmesurat li jugà una mala passada al seu últim Tour al 1955. El ja veterà Ferdi atacà a poc de començar el Ventoux, Geminiani es situà a la seua alçada i el va advertir. "Tranquil Ferdi, el Ventoux no és com els demés ports", al que el suís li va resp...

                                                         Gaul vola cap a Aix-les-Bains Estava sent estrany el Tour de 1958. Anquetil havia guanyat l'any anterior el seu primer groc i era el favorit però va estar irregular i en la primera contrarrellotge,  l'escalador Charly Gaul el va batre per 7". Passats els Pirineus,  Favero , Geminiani, Nencini, Bauvin i Adriaensens es perfilaven com favorits, però a la cronoescalada del Mont Ventoux, Charly Gaul els apabullà, soles Bahamontes es classificà a 31" mentres que els demés varen cedir més de 3', i s'acostà en la classificació general. No obstant això en l'etapa de mitja muntanya de Gap, no va entrar en el grup capdavanter, va deixars'en  minuts i semblava haver perdut les seues opcions. Després Bahamontes guanyà l'etapa reina alpina i pareixia tot clar a l...

                                                                        Al 1955, Raphael Geminiani va ser el primer ciclista de fer top-10 en les 3 grans voltes (3er a la Vuelta, 4rt al Giro i 6é al Tour), a més a més de ser 8é al Mundial de ruta. Hui en dia pocs valents se atreveixen en les tres grans i els que ho fan són gregaris, corredors d'equip, no amb aspiracions a una bona clasificació final, potser l'últim en intentar-ho fora Manino Lejarreta. Geminiani va ser el primer però no l'únic. Soles dos anys després, Gaston Nencini va fer el mateix (9é a la Vuelta, 1er al Giro i 6é al Tour). Difícilment tornarem a vore algo aixins, de moment portem 66 anys que ningú ho aconsigueix.