CICLOMOMENTS

                                                              Robbie McEwen, guanyador de cinc edicions En 1893, André Henry va ser el primer vencedor de la París-Brussel·les, una carrera que no es va tornar a disputar fins a 1906 i que a partir de 1907 ja va comptar amb ciclistes professionals. Era l'única clàssica que unia dos capitals europees i els grans ciclistes de principis del S-XX es van proposar anotar-la per als seus palmaresos. En eixes primeres edicions, sis guanyadors del Tour, també van guanyar esta carrera (Garrigou, Petit-Breton, Faber, Lapize, Pelissier i*Frantz). Els recorreguts sobrepassaven els 400 km. Es va romandre la prova amb gran prestigi fins a la dècada dels 60, quan comença a decaure dins de les clàssiques de primavera, segurament pel seu excessiu quilometratge (rondava llavor...

                                                                                                                                        Demeyer bat a Moser i De Vlaeminck Guillaume Driessens era el director del Flandria, i el seu deixeble Marc Demeyer es trobava en el grup dels millors de la París-Roubaix de 1976, amb Kuiper, De Vlaeminck i Moser. Kuiper era el més lent teòricament i tractaria d'atacar, mentres que els altres dos eren tant o més ràpids que Demeyer, així que no havien massa possibilitats de victòria, però Driessens tenia un pla. Quan per circumstàncies de la prova va vore q...

                                                 Maertens i De Vlaeminck roden soles cap a meta Per segona vegada el recorregut de De Ronde incloïa el temut Koppenberg que, amb el temps humit es presumia quasi impracticable. Merckx, fidel al seu estil malgrat la seua ja notable falta de forces, es va llançar a l'aventura a més de 100 km de meta. Els favorits no es podien arriscar al fet que "el Caníbal" adquirira avantatge, ja els havia derrotat moltes vegades quan estava en la seua esplendor, no l'anava ara a fer ara també en les seues hores baixes, així que la carrera ja estava dinamitada. Li van atrapar en el Koppenberg i es va desencadenar un furiós atac de De Vlaeminck. L'organització havia prohibit el canvi de bicicleta,intentant evitar un caos en els murs empedrats més durs, però Maertens va canviar de màquina i, encara que va intentar j...

                                             El cridaner mallot butano que Freddy va lluir tota la Vuelta  La Volta a Espanya no passava per bons moments. En 1977 calia atraure alguna figura internacional per a completar un minso planter (només va haver-hi 70 participants). L'organització va aconseguir comptar amb el vigent campió del món, Freddy Maertens, que travessava el millor moment de la seua carrera esportiva, programant una Volta amb nombroses bonificacions i suavitzant la muntanya. Així doncs, l'equip Flandria va anar per totes, alineant al costat del campió belga a Pollentier, Mariano Martínez, Demeyer, Van Vlieberghe, Malfait, Verschuere,... i per descomptat, van aconseguir el seu objectiu. Maertens només va portar el mallot arc de Sant Martí en el pròleg, ja que va ser líder del primer a l'últim dia (lluint un cridaner jersei taronja que...

                                                                                                                                              Pòdium del Mundial 1973 a Montjuïc El Campionat del Món de fons en carretera es disputava a Barcelona, en un dur circuit a la muntanya de Montjuïc, que havia que fer-se 17 voltes. Merckx havia triat ixe any el doblet Vuelta-Giro que, per descomptat, havia guanyat, mentres que Ocaña havia arramblat al Tour, així que els aficionats aguardaven el duel entre els dos monstres. L'equip belga era, sense dubte, el més fort (De Vlaeminck, ...

                                                                                                      Maertens precedint a Godefroot durant la Roubaix de 1978 Debutà Freddy Maertens en professionals al 1973 i ixe mateix any va estar a punt de guanyar el Mundial. La seua carrera va estar farcida de més de 200 victòries però va tindre la mala sort de que el cènit de la seua carrera va coincidir en el declivi de Merckx i la figura de Freddy ni la de cap altre es podia comparar amb "el Caníbal". Malgrat l'asombrós dels seus números, la trascendència de la seua figura no va arribar al grau de mite, segurament per haver-se enganyat de dècada per a naixer. Fou dues vegades campió del món i poss...