CICLOMOMENTS

                                             El cridaner mallot butano que Freddy va lluir tota la Vuelta  La Volta a Espanya no passava per bons moments. En 1977 calia atraure alguna figura internacional per a completar un minso planter (només va haver-hi 70 participants). L'organització va aconseguir comptar amb el vigent campió del món, Freddy Maertens, que travessava el millor moment de la seua carrera esportiva, programant una Volta amb nombroses bonificacions i suavitzant la muntanya. Així doncs, l'equip Flandria va anar per totes, alineant al costat del campió belga a Pollentier, Mariano Martínez, Demeyer, Van Vlieberghe, Malfait, Verschuere,... i per descomptat, van aconseguir el seu objectiu. Maertens només va portar el mallot arc de Sant Martí en el pròleg, ja que va ser líder del primer a l'últim dia (lluint un cridaner jersei taronja que...

                                                     Ells dos i ningú a la vista L'etapa prometia ser dura, però va resultar senzillament brutal. 237 km i quasi 6000 metres de desnivell positiu, amb els passos de La Madeleine, Telégraph-Galibier, Izoard i final en l'estació d'esquí de Les Orres. En la pujada al Telégraph a més de 150 km de meta, Fuente comença amb els seus demolidors demarratges que només Ocaña i Thévenet resistixen, la carrera es destrossa, encara que abans del Galibier arriben a reagrupar-se 9 corredors, Fuente s'encarrega de tornar a quedar-se només amb el de Conca. Ocaña imposa un ritme impossible en el Izoard amb el Tarangu a roda, mentres tots els altres van perdent més i més terreny. Al final de la baixada Fuente punxa i Luis es llança ja en solitari com un autèntic possés arribant a allunyar en 2' a l'ast...

                                                                                                                                              Pòdium del Mundial 1973 a Montjuïc El Campionat del Món de fons en carretera es disputava a Barcelona, en un dur circuit a la muntanya de Montjuïc, que havia que fer-se 17 voltes. Merckx havia triat ixe any el doblet Vuelta-Giro que, per descomptat, havia guanyat, mentres que Ocaña havia arramblat al Tour, així que els aficionats aguardaven el duel entre els dos monstres. L'equip belga era, sense dubte, el més fort (De Vlaeminck, ...

                                                                                             Luciano Armani batix a Merckx a l'sprint de Marsella El Tour de 1971 va estar marcat per l'etapa en arribada a Orcières-Merlette, on Luis Ocaña infringí una severa derrota a Merckx, deixan-l'ho a més de 9' i l'etapa de la tempesta al Col de Mente, on l'accident del conquense truncava la seua probable victòria en la Grand Boucle. Probable si, però el que podría haver-se vist en les etapes que restaven va poder ser apoteòsic. De fet en la etapa següent de la seua fallida, que enllaçava Orcières-Merlette amb Marsella, Merckx es situa en tot el seu equip al cap del pelotó ja al tram neutralitzat i ataquen en la banderola d'eixida. Per davant 25...

                                                                   12 de juliol de 1971, Col de Mente. Semblava que si, Luis Ocaña, el francés de Priego o l'espanyol de Mont de Marsan, carácter indomable, anava a doblegar al caníbal, però Merckx no es rendiria, la batalla estava servida per el que faltava de Tour.  Ocaña de groc baix una forta tempesta cau en el descens de Mente, com Merckx, Agostinho o López Carril, però s'alça i aleshores Zoetemelk l'atropella. Altra vegada la mala sort... o el destí. Luis amb quasi nou minuts d'avantatge es evacuat en helicópter. Altre nou infortuni en la seua carrera però que esta volta li va furtar una victòria quasi segura al Tour. Ocaña va obtindre el seu Tour, dos anys després, però li quedà una espina clavada perquè al 1973 Eddy Merckx no va p...