Virenque, herói o malvat ?
No va nàixer Richard Virenque per a passar desapercebut precisament. Va passar de ser la gran esperança francesa per a reconquerir el Tour (va arribar a ser segon i tercer) a cap de turc en el cas Festina, el gran escàndol de dopatge que va sacsejar el Tour de 1998.
Dotat per a l'escalada, sempre protagonista en la Grand Boucle, presentant batalla, guanyant etapes i fent del mallot a punts rojos de la muntanya la seua segona pell. Després de ser apartat i repudiat per la seua implicació en térbols episodis de dopatge va reconéixer la seua culpa i va tornar després de complir la seua sanció. Sense l'explosivitat que li caracteritzava (ja fora innata o "adquirida"), va saber canviar el seu rol i continuar ampliant la seua col·lecció de premis de la muntanya del Tour (7, rècord absolut, desbancant als mítics Bahamontes i Van Impe).
El seu caràcter inconformista i desafiador li va portar a la més estranya de les seues gestes. En 2001 poc després de començar la París-Tours, amb 250 km per davant, inicia una fugida acompanyat per Jacky Durand, que arriba a aconseguir 18' d'avantatge. El pelotó amb els grans sprinters del moment reacciona tard però sembla que a temps. Durand cedix prop de meta en una costera davant Richard que sembla serà absorbit també però, en una parenceria de pundhonor, resistix estoicament i avantatja en només 2" al pelotó llançat. No obstant això cal fer menció al motorista de televisió, que va ser un aliat segurament decisiu en la seua victòria, oferint descaradament rebuf al gal més enllà del raonable per a oferir imatges.
En el mallot de punts rojos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada