El mur que el separava del Tour

                                     

                        Dieter Wiedemann, el primer alemà oriental que va participar al Tour


El seu pare li havia inculcat el seu amor per la bicicleta. Dieter Wiedemann va començar a destacar en les categories inferiors. Però en l'època i en lloc en què va créixer Dieter mai podria mesurar-se als millors en el Tour de França. L'esport, com qualsevol activitat, estava sota el control del govern de l'Alemanya Oriental.

Afortunadament va arribar a disputar la carrera més important a la qual podia aspirar, la Carrera de la Pau, i allí va destacar, sent tercer en 1964. Aprofitant unes proves de preparació per als JJOO en l'altra Alemanya, es va escapar per a reunir-se amb la seua estimada, una alemanya occidental a la qual havia conegut anys abans. La dissidència li va suposar no pocs problemes a la seua família i la Stasi li va estar pressionant durant molts anys, però va aconseguir el seu somni. En 1967 el Tour es va disputar per equips nacionals i Dieter va ser seleccionat per la RFA lluint el dorsal 18. Va aconseguir acabar el Tour en la posició 52 a un poc més d'una hora de Pingeon.

En el llibre "La carrera contra la Stasi" de Herbie Sykes, està magníficament relatada la història d'este lluitador.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La reencarnació de Coppi va ser fugaç.

Imatge
                                                               Chioccioli incontestable en el Giro de 1991 La premsa italiana va embogir amb ell. Franco Chioccioli, un bon escalador ja acostumat a realitzar bons giros, va fer un enorme recital en la Corsa Rosa de 1991. Gianni Bugno era el favorit després d'haver arrasat l'any anterior, però Franco no li va donar opció. Va ser molt superior a la muntanya, va guanyar tres etapes incloent la contrarellotge del penúltim dia (66 km molt quebrats), quan ja tenia decidida al seu favor la carrera. La semblança física a l'enyorat Coppi, i la seua exhibició li va fer guanyar-se el sobrenom de Coppino. L'any següent va participar Indurain que li va clavar 3' en la primera etapa muntanyenca, però en una demostració d'orgull va recuperar 2' en una etapa plana. No...
Més informació

Guanyadors fora dels palmarés

Imatge
                                                              Vicente Iturat Les classificacions secundàries en les grans voltes es van implantar, a més de per a atraure més sponsonrs, per a dotar d'un interés extra més enllà de la classificació general i les victòries d'etapa. La classificació de la muntanya i la classificació per punts (o regularitat), han adornat els palmaresos de grans escaladors i sprinters. Deixant al marge les classificacions per equips, també existixen o han existit altres classificacions menors com la combinada, millor jove o combativitat. No obstant això, la classificació que difícilment es troba en els quadres d'honor és la dels sprints intermedis, tradicionalment coneguts com a "metes volants". En la Vuelta a Espanya, per exemple, es van implantar en 1958 i es van disputar ini...
Més informació

Els estranys Tours de Frantz

Imatge
                                                                                                                  Nicolas Frantz a l'Aubisque al 1928 Es pot considerar a Henri Desgranges com el pare del Tour de França, però els mitjans que emprava per a "mantindre l'emoció" de la carrera resultaven en moltes ocasions, inhumans. A la dècada dels 20s del segle passat es programaven etapes maratonianes, moltes d'elles per damnt dels 400 km. Al 1926, els ciclistes havien acabat la prova a una mitja d'apenes 24 km/h i Desgranges estava furiós perquè les etapes sense dificultats muntanyoses solien resoldres a l'sprint en grups nombrosos, i aixina inventà la f...
Més informació