CICLOMOMENTS

                                                                                                 Alex Zulle Va passar al professionalisme i a la fama quasi alhora. Alex Zulle, des de les seues primera aparicions va demostrar que no era un ciclista qualsevol, especialista contra el rellotge com la seua anatomia deixava intuir, va resultar ser un solvent escalador i fondista, la qual cosa li va convertir en un magnífic vueltòman. Tenia dos hàndicaps: no era un gran arribador i, sobretot, era protagonista de nombroses caigudes. La seua miopia l'obligava a competir amb lents i a més sembla ser que no era massa hàbil amb la bicicleta el que, unit a la mala fortuna, li va privar d'aconseguir un millor palmar...

                                                   Milà- Sant Rem 1961, la seua primera gran victòria Encara que el seu nom s'associa ràpidament a "segundó", el llemosí Raymond Poulidor té un brillant i longeu palmarés, per pocs superat. La seua fama li ve del Tour, on no va tindre sort. Va participar en 14 ocasions, amb tres segons llocs, cinc tercers, un sèptim, un octau i un nové. Ningú li iguala en podis i només Zoetemelk li supera en tops10, i encara que va guanyar 7 etapes, mai va ser mallot groc. Quan més a prop va estar de vestir la peça va ser en la famosa etapa de 1964 en el Puy-de-Dôme, en el qual es va quedar a 14" d'Anquetil i quan millor ho tenia per a guanyar la Grand Boucle va ser en 1968, en el qual una moto de carrera li va envestir per darrere i la caiguda va provocar el seu abandó (aquell any era el més fort, sens dubte...

                                                                   Firmin Lambot Firmin Lambot va guanyar dos Tours de França, el segon d'ells en 1922 amb més de 36 anys (el més veterà de la història a aconseguir-ho). Era un gran fondista i un resistent escalador, ningú mai el va vore posar peu a terra en els grans ports, cosa molt freqüent en aquella època amb el material existent i l'estat de les carreteres. No obstant això no va aconseguir el prestigi d'altres campions per les circumstàncies de les seues victòries. En 1919, primera edició després de la Gran Guerra, a penes van acabar 10 ciclistes i va obtindre el lideratge en la penúltima etapa per una dels famosos trencaments de forqueta de Christophe, que ho tenia tot a favor.  I això de 1922 va ser tot un cúmul de circumstàncies....