Wiggins va iniciar "l'era britànica" del Tour
El ciclisme britànic sempre ha estat molt ben representat en pista, amb grans especialistes en els velòdroms, però en carretera només havien existit excepcions com ho va ser el malmés Tom Simpson en els anys 60.
Bradley Wiggins també ha sigut un gran especialista en la pista, per palmarés possiblement el millor, amb 7 medalles olímpiques i 7 campionats mundials, a més d'haver estat en possessió del rècord de l'hora, però és que compaginant estos èxits també va guanyar el Tour de França de 2012, en una temporada en la qual a més es va anotar la París-Niça, el Tour de Romandía i la Dauphiné.
Wiggins va iniciar una època de dominació de l'equip Sky, un potentíssima esquadra que va posar en pràctica la tàctica del watt, fent del potenciòmetre l'eix de les tàctiques en carrera. Després de Bradley va emergir la figura de Chris Froome, que li va apartar del lideratge de l'equip i va arribar fins als 4 tours i Geraint Thomas que va posar l'epíleg en 2018. En total en set edicions consecutives els britànics van obtindre 6 victòries, només interrompudes per Nibali en 2014, precisament en la qual la Grand Boucle havia partit des de Leeds.
Encara que després de la seua victòria en el Tour, Wiggins va ser campió del món contrarellotge, les lesions i malalties li van anar minvant i després de la seua retirada va passar moments molt foscos en la seua vida personal.
El ciclisme de les Illes ha mantingut des de llavors un nivell alt amb noms com Cavendish, els bessons Yates o Pidcock entre altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada