CICLOMOMENTS

                                                                Recorregut de la Vuelta a Espanya de 1941 La Vuelta a Espanya, que havia començat la seua marxa en 1935, només havia pogut disputar-se en dos ocasions, a causa de la Guerra Civil, així que en 1941 se celebrava la 3a edició. Ni més ni menys que 4406 km en 21 etapes (la Vuelta més llarga de la història), per a una minsa participació (32 ciclistes, tots ells espanyols excepte 4 suïssos). Cal recordar que Europa estava en plena IIGM. La carrera, disputada del 12 de juny al 6 de juliol, va discórrer sota una calor sufocant, que unit a l'escassetat de mitjans, l'estat de les carreteres (va haver-hi etapes que van comptabilitzar més de 80 punxades), i els quilometratges (dos etapes van superar els 300 km), van aconseguir que només arribaren a l...

                                                                                 L'itinerari de la prova Només feia cinc mesos que havia finalitzat la I Guerra Mundial quan es va disputar este circuit que, en sis etapes recorria alguns dels escenaris més cruents i significatius de la guerra. Com no podia ser d'una altra manera davant eixe paisatge dantesc i desolador entre ruïnes i camins destrossats, la carrera va ser poc menys que heroica per als 87 ciclistes que la van iniciar. Amb etapes que algunes superaven els 300 km i amb una climatologia que només els va respectar l'últim dia camì d'Estrasburg, d'on també havia partit la primera etapa. En la tercera etapa, Brussel·les-Amiens de 323 km, El guanyador va emprar 18h 28', però és que el quint cicl...

                                                                                                                                                                   Leducq, Faure i Guerra en la 15a etapa Per al Tour de 1930 Desgranges va decidir que els ciclistes competiren per equips nacionals, permetent-se que els companys d'esquadra pogueren ajudar-se entre si. Els ciclistes no enquadrats en les seleccions, es van integrar en equips regionals. La desaparició de les marques, va fer que el Tour haguera d'assumir les ...

                                                                                                                          Guerra portà la primera maglia rosa Learco Guerra era un jove que destacava en els esports per la seua fortalesa física. També sobre la bicicleta, amb la qual havia guanyat algunes carreres en les festes pròximes al seu poble Sant Nicoló Po, a la província de Mantova, encara que sempre amb bicicletes prestades. Gino Ghirardini, un acomodat veí li va fer un regal: una bicicleta nova i un mallot de l'equip Maino, així com una inscripció a la Milà-Sant Remo d'aquell 1929. Learco mai havia competit amb profession...

                                                                                                                    Gino Bartali, l'últim campió "antic" Gino Bartali i Fausto Coppi no soles proporcionaren la rivalitat més famosa del ciclisme, mostraren el canvi d'època al seu esport. Mentres Coppi fou el primer en acostar l'entrenament i l'alimentació a la ciència, Bartali va ser el campió a l'antiga, tot força i coratge. Gino, apodat "el piadós" ja es va guanyar un lloc entre els mites ciclistes per les seues victòries, però se'l va incloure com "heroi" després de la seua mort. Encara que ell mai ho va revelar, durant la II Guerra Mundial transpor...