Els plaers d'Anquetil
El càncer es va portar massa prompte a Jacques Anquetil, però va tindre temps a gaudir de l'èxit gràcies al seu esforç, la seua intel·ligència i al seu irresistible atractiu físic.
El pentaguanyador del Tour i considerat el millor croner de tots els temps, va saber gestionar les seues limitacions per a dominar als seus rivals amb el seu intel·ligent control de les carreres. No es va privar dels plaers de la bona taula i va pastar una gran fortuna. Va arribar a cobrar quatre vegades el premi d'una carrera que no va guanyar (*).
Hui dia hauria sigut el número u en els programes del cor. Va deixar a la seua esposa per la seua amant, Janine, possiblement l'amor de la seua vida, però va tindre un fill amb la filla d'esta i un altre amb la seua nora.
(*) G.P. Lugano (1962): Jacques ja portava 6 victòries en la prova contrarellotge suïssa, les últimes quatre consecutives i l'organització li va oferir el premi perquè no participara, oferta que el normand no va rebutjar. Però dies abans de l'esdeveniment la direcció de carrera va rectificar i va tornar a convidar-li, pagant-li de nou el premi com a fix d'eixida. Arribat el moment, els helvètics li sugeriren que no competira a fons, per a donar opció a uns altres. Anquetil va assentir, no sense exigir un nou pagament a canvi. El gran favorit, exclòs Jacques, era Ercole Baldini, "la locomotora de Forli", L'italià, que desconeixia els acords adquirits, es va acostar al ros francés i li va oferir novament l'import del premi. Així doncs, Anquetil es va embutxacar per quarta vegada el muntant. Això sí, va complir i ni tan sols va fer podi. Curiosament, Baldini va ser batut per escàs marge pel suís Rolf Graff.
En 1965 Anquetil va obtindre la seua sèptima victòria en el G.P. Lugano.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada