CICLOMOMENTS

                                                                                                                Hinault i Lemond (amb el mallot de líder) en la Coors Classic En l'oest americà, concretament a Colorado, va ser on va arrancar definitivament el ciclisme professional nord-americà de ruta. Des de 1975 es va disputar la Coors Classic, encara que en principi es va denominar la Red Zinger Bycicle Classic, ja que tenia un altre patrocinador. El guanyador de les dos primeres edicions va ser John Howard, encara que prompte trobaríem entre els seus vencedors a ciclistes de la talla de Greg Lemond, Patrocinio Jiménez, Raúl Alcalá o el mateix Bernard Hinau...

  Trump va tindre el seu Tour  Per què no tindrà un milionari un capritx ? Després de l'èxit de Lemond de 1986 i l'interés sobtat que el ciclisme va suscitar als Estats Units, el milionari Donald Trump va voler crear una carrera a semblança del Tour de França, però a l'altre costat de l'Atlàntic i que arribara a superar a les carreres europees. Al maig de 1989 es va córrer el primer Tour de Trump: 10 etapes, 19 equips (8 d'ells de primer nivell mundial) i uns premis molt suculents. Es va celebrar en la costa est, amb molta menys tradició ciclista que l'oest, que ja comptava amb la Coors Classic des de 1977, que tenia un cert nivell, però va ser molt espectacular i va congregar a molt de públic. L'aventura de Trump només es va prolongar dos edicions. Es calcula que va invertir uns 700.000 $, i en 1991 després de declarar-se en fallida, un altre milionari, DuPont, va arreplegar el testimoni i va prolongar la prova en el calendari fins a 1996, quan va ser conde...

                                                                                                                     Tras 3285 km, 8" de diferencia El del 1989 va ser el Tour dels 8", el de la distracció de Perico, el del manillar de triatleta, el del forúncul de Fignon, el d'un gegant navarrés que guanyà una etapa de muntanya i altres moltes curiositats però per damunt de tot fou l'any en que Greg Lemond culminava una història digna d'un llargmetratge de Hollywood. Lemond havia sigut campió del món en ruta (1983) i el primer "no europeu" en guanyar el Tour al 1986, però unos mesos després rebia un dispar fortuit del seu cunyat en una excursió...

                                                 En Indurain, camí de Val-Louron. Claudio Chiapucci va passar a professionals al 1985 però fins a 1989 era pràcticament un desconegut. Un parell de victòries ixe any i un bon començament de 1990 amb una etapa a la París-Niça i el premi de la muntanya del Giro li feren un lloc al Tour en el seu equip Carrera, que tenia un bon bloc però no un líder en aspiracions a la general. En la segona etapa Claudio es clavà en una escapada-bidó que va aconseguir 10' de diferència i els favorits tenien por de no poder eixugar l'avantatge... en Bauer o Pensec, que s'havien introduït en la fugida. No consideraven perillós al d'Uboldo. Sorprenentment aguantà, i de quina manera ! fins a claudicar en la contrarrellotge de la penúltima etapa davant Lemond. Però el millor va vindre a partir d'aleshores. Es va convertir...

                                                                                                                         Phil Anderson de groc al Tour En 1981, l'australià Phil Anderson va aconseguir vestir el maillot de líder del Tour de França. Fou el primer "no europeu" en fer-ho. A més a més no va ser una cosa casual, fou 10é en eixa edició i 5é l'any següent, guanyant una etapa. Anderson va ser el primer, però no un cas aïllat. La dècada dels 80 supusà la irrupció i l'èxit dels corredors de fora de l'Europa ciclista tradicional. Soles uns anys més tard, el nord-americà Lemond guanyava el Tour, Hampsten el Giro i el colombià...

                                                                                                             Delgado "dio ventaja" a sus rivales en el Tour de 1989 Era el principal favorit. Ixia de groc com a guanyador de l'any anterior i l'etapa pròleg, que es celebrava en Luxemburg, com sempre anava a ser una simple presentació en escases diferències pero... Pedro Delgado, últim en prendre l'eixida, no apareix a la rampa. S'ha distret i arranca 2'40" més tard. No queda fora de control perquè no s'aplica als pròlegs. Però no queda ahí la cosa. El dia següent, afonat moralment i sense haver pogut descansar, té que ser arrossegat pel seu equip a la contrarrellotge...