El ciclisme tingué una Copa del Món
Des de 1989 fins a 2004 es va disputar durant la temporada la Copa del Món. Era una challenge que aglutinava una sèrie de proves d'un dia i atorgava uns punts per lloc aconseguit per a tractar de distingir al millor "classicoman" de la temporada.
La idea era atractiva. El líder de la classificació portava un mallot blanc amb una banda "arcoiris" en vertical,per a diferenciar-se del mallot de campió del món. La challenge incloïa els 5 monuments ciclistes i altres clàssiques d'entitat, la qual cosa garantia que el guanyador final no fora un ciclista qualsevol. De fet la primera edició la va guanyar Sean Kelly, al qual van succeir Bugno, Fondriest(2), Ludwig, Bortolami, Musseuw(2), Bartoli(2), Tchmil, Zabel, Dekker i Bettini(3).
No obstant això la competició no va tindre un gran arrelament. El sistema de puntuació atorgava els mateixos punts als monuments que a les altres proves que s'incloïen, algunes prestigioses com París-Tours, Amstel, Sant Sebastià o Zurich al costat d'unes altres fora del continent que tractaven de globalitzar la competició, en UK, el Canadà, el Japó..., deixant fora, no obstant això, a les clàssiques belgues de primavera com la Fletxa Valona , Gant-Wevelgem, etc... també van incloure alguns anys proves contrarellotge, hui dia ja desparegudes o devaluades com el GP de les Nacions, el trofeu Baracchi o el GP Liberation.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada