CICLOMOMENTS

                                                                                                                                  Victòria en Pau, en 41 anys y 92 dies En la seua primera participació en el Tour de Flandes, va fer un sprint en veure la pancarta, i va passar primer, però la pancarta era sol de benvinguda a Wetteren, no la meta, uns hectòmetres més enllà. Va ser 17é finalment. Giuseppe "Pino" *Cerami, va ser un immigrant sicilià que es va criar a Valònia i que va arribar bastant tard a professionals, per necessitats econòmiques familiars. Eixa necessitat li va fer en els seus primers anys t...

                                                                                                                   Jean-Pierre Danguillaume De família de tradició ciclista, Jean-Pierre Danguillaume ja s'havia deixat veure en el Tour de l'Avenir de 1968, guanyant una etapa. Va ser seleccionat a última hora l'any següent per a cobrir una vacant en la selecció francesa amateur que disputava la Carrera de la Pau. Aquell any, aquella espècie de tour d'Europa de l'Est, la va començar dominant la figura emergent del ciclisme polonés, Ryszard Szurkowski, però en la 9a etapa, un contrarellotge de 58 km, Jean-Pierre li va avantatjar en quasi 3', i que afegint la ...

                                                                                                                              Postureig Lemond-Hinault (Alpe d'Huez 21/7/86) Es recorda més la primera que l'última. Les victòries darreres dels més grans es recorden com eixe cant de cigne del dominador que ja no dominava. Eddy Merckx, que després de la seua derrota en el Tour de 1975 i la seua lesió que li va impedir córrer el Tour del 76 s'esperava que tornara amb fúria en el 77. La seua tenacitat va ser la de seimpre, però no les seues cames. Amb 32 anys estava ja per a triomfs menors. La seua última victòria va ser...

                                                    Li Meifang al velòdrom. Triple campeona mundial en ruta "B" Des de 1997 fins a 2007 es van celebrar cada dos anys uns peculiars campionats mundials de ciclisme en ruta. Es tractava de donar oportunitat als països que no optaven a portar cap representant als mundials "pota negra", de les grans estreles. Com a al·licient, s'atorgaven places per a competir en els següents Jocs Olímpics. Encara que tenien oficialitat UCI resulta difícil hui dia trobar dos fonts d'informació en les quals coincidisquen plenament els resultats. En categoria femenina trobem sobretot guanyadores i medallistes asiàtiques, destacant Li Meifang, que va obtindre dos campionats contrarellotge i un en línia, mentres que en els hòmens hi ha més varietat de nacionalitats i algun nom conegut entre els vencedors, com E...

                                                                               El motorista obricarreres ajuda Pérez-Francés a deixar passar al pelotó José Pérez-Francés era un corredor molt complet en qualsevol terreny, capaç de posar en destrets pel cap a qualsevol estrela del pelotó internacional, amb un palmarés ric però molt minso per a la seua classe, en part perquè pocs estaven disposats a treballar per a ell, segurament pel seu fort caràcter. Ja havia sigut podi en el Tour de 1963, però la seua major gesta en la Grand Boucle va ser en 1965. En l'etapa Aix-els-Thermes - Barcelona de 240 km va atacar des del principi. Volia lluir-se en l'etapa que arribava a la seua ciutat d'adopció, en la qual vivia des dels 17 anys. Primer es va distanciar al costa...

                                                                                                                          Federico Ezquerra, "l'àguila del Galibier" La llista de campions bascos de ciclisme és extensa, però el primer a poder ser considerat un dels grans va ser Federico Ezquerra. Es diu que la primera vegada que va muntar amb bici va caure al riu amb el tratje que acabava d'estrenar. Jugava al futbol, però una lesió de turmell li va conduir cap als pedals. Té un palmarés poc comú, amb unes 90 victòries, encara que la majoria en proves xicotetes, excepte les seues victòries en la Volta a Llevant, Volta a Catalunya ...

                                                                                                                         Delisle guanyant la seua segona etapa en el Tour Sempre en les files de l'equip Peugeot, la seua passada a la posteritat la va aconseguir amb un altre mallot, el tricolor de campió francés. I és que Raymond Delisle és fins ara l'únic ciclista francés que ha guanyat amb el mallot de campió en una etapa del Tour en un 14 de juliol, la festa nacional. Delisle va ser un bon escalador. Les seues victòries, sempre en etapes de mitjana o alta muntanya així ho avalen (Vuelta, París-Niça, Dauphiné, Setmana *Catalana, Romand...

                                                                                                                      Ciclisme per oblidar el passat Des de 1988 ja es disputava una carrera per etapes a Ruanda, però la situació social i política no estava per a manifestacions esportives. S'estima en uns 800.000 els morts en un dels genocidis més cruents de la història. En 2001 es va reprendre el Tour de Ruanda, que s'ha convertit en un dels símbols de la reconstrucció nacional. En principi amb majoria de ciclistes ruandesos i amb participacions de seleccions nacionals de països veïns, la carrera va anar prenent importància dins del circuit afri...

                                                                                                                   Giro 1946 i els seus dos mites En 1946 encara no es va celebrar el Tour, així que el Giro va ser l'esdeveniment més important. Vincenzo Torriani en persona va realitzar un reconeixement del traçat per a assegurar que fora possible la carrera en un país devastat. Es van programar 17 etapes (3 de doble sector) però una d'elles no va poder finalitzar-se, ja que acabava a Trieste que estava políticament dividida entre els que volien ser italians i els pro-iugoslaus. Estos últims van boicotejar la carrera a prop ja de meta llançant pedres i bloq...

                                                                                                                                  Fedor Den Hertog Fedor Den Hertog va arribar a arrasar en el ciclisme amateur. Va aconseguir la medalla d'or en els JJOO de Mèxic en la prova de 100 km contrarellotge amb l'equip dels Països Baixos (amb Pijnen, Krekels i Zoetemelk), però malgrat les ofertes dels equips professionals, ell es negava a fitxar. Va guanyar el Tour de l'Avenir, la Milk Race, el Tour de Bulgària, el GP de les Nacions amateur i moltes carreres clàssiques i per etapes. Una mostra del seu domini va ser el To...

                                                                                Julien Moineau, "le Piaf" El Tour de 1935, que va liderar de principi a fi Romain Maes, posseïx l'amarg record de la defunció de Paco Cepeda i els nombrosos accidents i abandons que es van produir (només van arribar 46 ciclistes a París). No obstant això, també trobem una divertida anècdota. Julien Moineau, prop de complir els 32 anys corria el seu quint Tour de França. No li havia anat malament. En la seua primera participació en 1927 havia sigut 8é i en els dos anys següents s'havia anotat sengles triomfs d'etapa. A més d'altres carreres menors, també havia guanyat la prestigiosa París-Tours de 1932. Moineau, sobrenomenat "le Piaf" (un sinònim del seu cognom, que signifi...

                         Miguel Ángel "Superman" López guanyant al Col de la Loze durant el Tour 2020 Va començar a muntar amb bici ja amb 15 anys i, sent juvenil, dos tipus van voler robar-li la seua muntura. Li van donar dos punyalades però no van aconseguir el seu propòsit. Eixa setmana Miguel Ángel va participar en una carrera i un periodista li va batejar com "Superman" López. L'ascensió va ser meteòrica. La seua primera carrera a Europa es va convertir en el seu triomf en el Tour de l'Avenir. Els seus dots per a l'escalada ho van convertir en un dels millors del pelotó internacional. Encara que sempre li va faltar una mica de regularitat, la veritat és que les caigudes i les lesions que va patir li justificaven, mai va poder completar una temporada completa sense algun contratemps d'importància. Va ser podi en Vuelta i Giro, amb sengles tercers llocs i va estar a prop en el Tour, encara que finalment va cau...

                                                                                                                     Les Hammer Series a Stavanger  Va ser només un experiment fallit o serà la preqüela d'una nova forma de competició ciclista que s'imposarà en el futur ? Va ser un projecte ambiciós i innovador. Es tractava d'una competència de cap de setmana en diferents moments de la temporada i que es volia emportar a diversos continents. Una fórmula de tres carreres: una de muntanya, una plana i una altra de persecució per equips, en circuits xicotets al voltant d'una ciutat, on no hi havia guanyadors individuals sinó per equips. Cada eq...

                                                                                                                    Bahamontes i Anglade, els dos millors del Tour'59 Marcel Bidot, seleccionador francés, va triar als millors, després del seu fracàs en el Tour de 1958. El seu "dotze" semblava imbatible amb Anquetil, Rivière, Bobet i Géminiani, però tampoc en 1959 aconseguiria la glòria. Si en el 58 havia sigut el luxemburgués Gaul, ara seria l'espanyol Bahamontes, qui li va desbaratar els plans. Com ha ocorregut tantes vegades en equips o seleccions amb massa galls, no va haver-hi tàctica d'equip i cada figura feia la guerra pel seu compte. Així va s...

                                                                   Jonathan Vaughters després de ser picat per una vespa El reglament està per a complir-lo, per a això existeix. Una altra cosa és la seua interpretació i el seu esperit. En temps pretèrits, en els orígens de l'esport de competició, al ciclisme se'l va conéixer per la seua èpica. Quantes més dures foren les condicions de les carreres, més prestigi per a elles mateixes i els seus guanyadors, més herois que esportistes. La impossibilitat de canviar de bicicleta, el no recolzar-se en altres ciclistes, no poder abrigar-se o alleugerir-se de roba durant les carreres, avituallar-se només per si mateixos,... feien inhumanes les competicions. Però davant les traves, existien les trampes. La dificultat per a seguir als ciclistes durant...

                                                  P lora "Gem", acaba de perdre el groc que encara porta Raphaël Géminiani va ser "batejat" pel seu amic i rival Louison Bobet com "el gran fusell", ja fora pel seu aspecte llarg i prim i el seu esmolat nas o pels seus atacs i el seu caràcter combatiu. Va ser un dels grans que es van quedar sense guanyar el Tour en eixa dècada dels 50 on van coincidir tants monstres del pedal. En 1951 va ser segon, encara que l'aclaparadora superioritat d'Hugo Koblet no li va atorgar cap opció. En la classificació final va quedar a més de 22' del suís. En esta edició va tindre l'honor de guanyar l'etapa que arribava a Clermont-Ferrand, la seua ciutat natal. Va patir una punxada en el descens de l'últim port, però a Jean Robic, que li perseguia de prop, li va ocórrer el mateix i va poder arribar en solitari a meta....

                                                                                                 Cartell de "l'Auto" anunciant l'itinerari del Tour de 1907 Henri Pépin havia participat en la tercera edició del Tour, en 1905. No va destacar especialment, va ocupar els últims llocs de cada etapa, fins a la 7a en la qual va abandonar.. Però Henri era un enamorat de la bicicleta i va decidir prendre l'eixida novament en 1907 però millor preparat, més ben dit, més ben assistit. Pépin era ric i va decidir fer-se acompanyar de dos ciclistes experimentats que l'ajudaren amb les avaries i li protegiren dels espectadors. En el pelotó se'ls va conéixer com "les domestiques", que és com es deia a les persones que ...

                                                                                           L' etern Joachim Agostinho en els colors verdiblancs de l'Sporting CP El domini històric dels tres grans clubs de futbol portuguesos (Benfica, Porto i Sporting), es va traslladar durant dècades a les carreteres lusitanes en la popular Volta a Portugal. Els aficionats de les zones rurals del país ibèric que normalment no podien anar a presenciar els partits dels seus equips a Lisboa o Porto, podien animar als seus colors des de les cunetes durant el transcurs de les etapes de La Grandissima. Encara que altres clubs europeus van patrocinar equips ciclistes fa moltes dècades, només Portugal ha mantingut l'esponsorització en major o men...

           L' 1 de juliol de 1903 davant d'aquest café al sur de París, es va iniciar el primer Tour de França Maurice Garin, el primer guanyador del Tour, portava el dorsal número 1, perquè va ser el primer a inscriure's en la carrera. Ja se'l considerava com a un dels favorits. De fet no va abandonar el lideratge durant les 6 etapes. Els seus principals rivals eren Leon Georget i Hippolyte Aucouturier, que finalment no van comptar per a la general per abandó, encara que Aucouturier va guanyar dos etapes. En la primera etapa de la història del Tour, fins a Lió, de 467 km, Garin va tindre la tenaç companyia de Émile Pagie, al qual només va poder despenjar a uns centenars de metres de la meta, després de 17 h 45'. Émile, no obstant això, va abandonar durant el segon parcial. A Pagie se'l coneix un triomf a la París-Valenciennes que es va celebrar unes setmanes després i tres top-10 a la París-Roubaix. El cas és que resistir les 6 maratonianes etapes ja const...

                                                                                               Dieudonné Gauthy, guanyador en 1913 en 20 anys acabats de fer. Quin país pot considerar-se com el país de les clàssiques ? Sens dubte, Bèlgica. Eixe xicotet país sent el ciclisme com cap altre, sobretot si ens referim a citades clàssiques. I té la seua lògica, un territori de les seues dimensions no pot organitzar grans voltes per etapes sense repetir recorreguts. Però en 1908 va començar a celebrar-se el Tour de Bèlgica, a semblança del recentment encetat Tour de França però a xicoteta escala, és clar. Va constar de 5 etapes que recorrien tot el territori, tant el való com el flamenc i que res va haver d'envejar ...