Tenia bona traça... i la va confirmar
De família de tradició ciclista, Jean-Pierre Danguillaume ja s'havia deixat veure en el Tour de l'Avenir de 1968, guanyant una etapa. Va ser seleccionat a última hora l'any següent per a cobrir una vacant en la selecció francesa amateur que disputava la Carrera de la Pau. Aquell any, aquella espècie de tour d'Europa de l'Est, la va començar dominant la figura emergent del ciclisme polonés, Ryszard Szurkowski, però en la 9a etapa, un contrarellotge de 58 km, Jean-Pierre li va avantatjar en quasi 3', i que afegint la bonificació, li va ajudar a pujar al lideratge de la prova, que ja no va abandonar fins al final a Berlín, el dia del seu 23é aniversari.
En 1970, el seu primer any de professional (sempre amb Peugeot), va guanyar la primera de les seues set etapes en el Tour de França.
Danguillaume era una assegurança de vida ja que podia imposar-se en qualsevol terreny. Molt potent, que li feia poder sorprendre al pelotó prop de meta o fer un sprint si no hi havia grans especialistes. També era resistent a la muntanya i bon estrateg, la qual cosa li va fer col·leccionar moltes victòries parcials en les més prestigioses carreres, sobretot del calendari francés. En el seu palmarés també es troba una medalla de bronze en el mundial de ruta de 1975. Va arribar a ser 13é en el Tour i 7é en la Vuelta. Després de la seua retirada va ser director esportiu de l'equip Mercier.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada