"Les domestiques"
Henri Pépin havia participat en la tercera edició del Tour, en 1905. No va destacar especialment, va ocupar els últims llocs de cada etapa, fins a la 7a en la qual va abandonar.. Però Henri era un enamorat de la bicicleta i va decidir prendre l'eixida novament en 1907 però millor preparat, més ben dit, més ben assistit. Pépin era ric i va decidir fer-se acompanyar de dos ciclistes experimentats que l'ajudaren amb les avaries i li protegiren dels espectadors. En el pelotó se'ls va conéixer com "les domestiques", que és com es deia a les persones que servien a casa dels més rics.
Així doncs es va procurar els servicis de Henri Gauban, que havia participat en els quatre tours precedents, encara que no havia aconseguit acabar cap, però que en el seu currículum figurava un segon lloc en la carrera Toulouse-Luchon-Toulouse de 1902, i de Jean Dargassies que havia sigut 11é en 1903 i 4t en 1904, temporada en què també havia sigut 2n a la Bordeus-París. S'allotjaven en els millors hotels i menjaven en els millors restaurants però no per això aconseguien bons resultats, arribant a diverses hores dels guanyadors entre els llocs 70 al 80, és a dir, dels últims. En una de les etapes "van arreplegar" a Jean-Marie Teychenne, que havia caigut en una rasa, i li van incorporar a la seua excursió.
Pépin va posar fi a la seua marxa en la 5a etapa i va tornar-se'n a la seua Toulouse natal. Gauban no es va retirar i va seguir unes etapes més, encara que tampoc va aconseguir acabar la prova.
Va tornar Pépin en 1914, encara que ni tan sols va acabar la primera etapa. Uns mesos després va morir per una insuficiència cardíaca.
El terme "domèstic" va quedar per sempre en l'argot del pelotó, encara que va anar caient en desús a favor de "gregari".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada