A l'UCI no li agradaren les "Hammer Series"
Va ser només un experiment fallit o serà la preqüela d'una nova forma de competició ciclista que s'imposarà en el futur ?
Va ser un projecte ambiciós i innovador. Es tractava d'una competència de cap de setmana en diferents moments de la temporada i que es volia emportar a diversos continents. Una fórmula de tres carreres: una de muntanya, una plana i una altra de persecució per equips, en circuits xicotets al voltant d'una ciutat, on no hi havia guanyadors individuals sinó per equips. Cada equip seleccionava set ciclistes, encara que només es triaven 5 per a les proves de muntanya i pla i puntuava cada pas per meta, com les carreres de puntuació de pista, per a acabar amb la persecució per equips on estos eixien segons els punts i bonificacions obtingudes.
Una estranya fórmula per al ciclisme tradicional, on es buscava que el públic poguera veure passar la carrera en nombroses ocasions i els ciclistes havien de conéixer en temps real l'estat de les puntuacions de l'equip i seguir tàctiques diferents a les proves tradicionals.
Es van disputar només durant tres temporades (2017-2019) i, en principi, no van atraure a massa figures (l'excepció va ser Dumoulin, que va disputar les carreres de Limburg en 2017 una setmana després de guanyar el Giro). L'UCI va posar moltes traves i l'organització va acabar desistint. En els seus tres anys de vida es van arribar a disputar esdeveniments en Limburg, Stavanger i Honk Kong i es pretenia portar en 2020 a Colòmbia.
Esta innovadora fórmula podria haver arrossegat a nous aficionats segurament, encara que els més "clàssics" veien estrany que els vencedors foren equips i no ciclistes. Malgrat tot, un ciclista poc convencional com va ser el colombià Carlos Betancor (recordat per lluir en moltes ocasions una mica de sobrepés), va tindre una de les millors actuacions de la seua carrera en la prova de muntanya de 2017, on va ser el gran dominador.
Carlos Betancor
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada