L'última dels més grans.
Es recorda més la primera que l'última. Les victòries darreres dels més grans es recorden com eixe cant de cigne del dominador que ja no dominava.
Eddy Merckx, que després de la seua derrota en el Tour de 1975 i la seua lesió que li va impedir córrer el Tour del 76 s'esperava que tornara amb fúria en el 77. La seua tenacitat va ser la de seimpre, però no les seues cames. Amb 32 anys estava ja per a triomfs menors. La seua última victòria va ser el 29 de juny, en una etapa del Tour de Suïssa. Fins a final de temporada va guanyar alguns critèriums, proves en circuit i en pista. Es va retirar en els primers mesos del 78.
Bernard Hinault va guanyar en el mític cim d'Alpe d'Huez de la mà del seu successor Greg Lemond que no li va disputar l'etapa d'aquell Tour de 1986. Hinault es va rendir a l'evidència, no podia amb el seu company d'equip, encara que no va actuar com el seu gregari, com volia que constara. El seu orgull no li ho permetia. A final de temporada va abandonar també als 32 anys.
Jacques Anquetil va aguantar fins els 35 anys i la seua última victòria va ser la classificació general de l'Itzulia en 1969, l'any de la seua retirada. El seu últim Tour va ser en 1964 i va continuar collint bons triomfs en carreres importants fins a eixe últim any, en què l'esmentada Itzulia va ser la seua única victòria.
Miguel Indurain va posar fermall d'or, precisament guanyant l'or olímpic contrarellotge a Atlanta'96 després de no haver aconseguit guanyar el sext Tour que tothom donava per fet. Després, obligat a córrer la Vuelta, abandona la carrera i al gener de l'any següent anuncia la seua retirada (un altre amb 32 anys).
Fausto Coppi va ser qui pitjor va portar això del seu declivi. De fet mai va arribar a retirar-se. Va morir als 39 anys sent ciclista en actiu, però la seua última victòria digna del seu palmarés va ser en el trofeu Baracchi de 1957, acompanyat per Ercole Baldini. Fausto ja feia diverses temporades que estava en el seu ocàs físic.
Gino Bartali, no obstant això, va mantindre un nivell molt alt també fins als 39 anys, en el qual es va anotar tant el Giro de l'Emília com el Giro della Toscana, el mes de juny, la seua última victòria, la qual cosa li va justificar la seua selecció per a representar a Itàlia en el Tour d'aquell any. Va posar punt final a la seua longeva trajectòria a l'any següent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada