Federico Ezquerra, el primer gran ciclista basc
La llista de campions bascos de ciclisme és extensa, però el primer a poder ser considerat un dels grans va ser Federico Ezquerra. Es diu que la primera vegada que va muntar amb bici va caure al riu amb el tratje que acabava d'estrenar. Jugava al futbol, però una lesió de turmell li va conduir cap als pedals. Té un palmarés poc comú, amb unes 90 victòries, encara que la majoria en proves xicotetes, excepte les seues victòries en la Volta a Llevant, Volta a Catalunya i el seu títol de campió nacional, quan ja era veterà. En les seues dos participacions en la Vuelta a Espanya només va aconseguir un triomf d'etapa, abandonant en les dos edicions.
Però la seua grandesa la va forjar en el Tour. La seua actuació més èpica va ser en 1934 quan va començar amb retard a pujar el Telégraph, a causa d'una punxada, però va anar aconseguint i depassant rivals fins a trobar a René Vietto, el formidable escalador francés, que anava al capdavant. Es va detindre en el breu pas entre el Telégraph i el Galibier a prendre una cervesa i va anar ascendint el Galibier al costat de Vietto. Els aficionats francesos espentaven al seu ídol, no sols moralment i Federico anava entrant en còlera, havent d'obrir-se pas algunes vegades amb el puny o amb la bomba d'aire. Poc abans del cim va poder despenjar a René i passar en solitari, rebaixant el temps d'ascensió que el càntabre Vicente Trueba havia establit l'any anterior. Henri Desgranges el va "batejar" com "l'àguila del Galibier" (curiosa la fixació de federicos i àguiles, que tenia este home). No obstant això, Ezquerra va ser reduït en el descens i va acabar 4t en l'etapa i 19é en el Tour.
Quan sí que va aconseguir la victòria va ser el 19 de juliol del 36, alié al que ocorria a l'altre costat dels Pirineus, en l'etapa Niça-Cannes, on va atacar al peu de La Turbie i va arribar en solitari a meta, avantatjant a Sylvère Maes en 1'. Eixe any va aconseguir ser 17é en la classificació final
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada