Le grand fusil
Raphaël Géminiani va ser "batejat" pel seu amic i rival Louison Bobet com "el gran fusell", ja fora pel seu aspecte llarg i prim i el seu esmolat nas o pels seus atacs i el seu caràcter combatiu. Va ser un dels grans que es van quedar sense guanyar el Tour en eixa dècada dels 50 on van coincidir tants monstres del pedal.
En 1951 va ser segon, encara que l'aclaparadora superioritat d'Hugo Koblet no li va atorgar cap opció. En la classificació final va quedar a més de 22' del suís. En esta edició va tindre l'honor de guanyar l'etapa que arribava a Clermont-Ferrand, la seua ciutat natal. Va patir una punxada en el descens de l'últim port, però a Jean Robic, que li perseguia de prop, li va ocórrer el mateix i va poder arribar en solitari a meta. A més en eixa mateixa edició també va guanyar el premi de la muntanya, en imposar-se per un sol punt a Gino Bartali. Espanta veure la general final i llegir els noms del propi Bartali, Robic, Coppi, Lazarides, Bauvin, Bernardo Ruiz, Ockers. Magni, Bobet... després de Koblet i "Gem".
Però quan millor ho va tindre per a triomfar va ser en 1958, ja amb 33 anys i corrent fora de la selecció francesa, ja que Marcel Bidot, el seleccionador, havia prescindit d'ell per temor al fet que no s'entregara al líder de l'equip, que no era un altre que Jacques Anquetil. El resultat va ser nefast per als dos. Anquetil, malalt, no va estar a l'altura i Raphaël, que era líder abans de l'última etapa alpina, no va trobar suports el dia de l'odissea de Charly Gaul sota la pluja en la seua èpica etapa a traves de la Chartreuse. Géminiani va ser tercer finalment.
Set etapes i quart, sext i nové en la general en altres participacions. Quatre top10 i dos premis de la muntanya en el Giro i un tercer i un quint lloc en la Vuelta enriquixen un palmars, que després va engrossir com a director esportiu de campions com Anquetil, Merckx o Ocaña.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada