Canvis de vara de mesurar

                                                     

Jonathan Vaughters després de ser picat per una vespa

El reglament està per a complir-lo, per a això existeix. Una altra cosa és la seua interpretació i el seu esperit. En temps pretèrits, en els orígens de l'esport de competició, al ciclisme se'l va conéixer per la seua èpica. Quantes més dures foren les condicions de les carreres, més prestigi per a elles mateixes i els seus guanyadors, més herois que esportistes. La impossibilitat de canviar de bicicleta, el no recolzar-se en altres ciclistes, no poder abrigar-se o alleugerir-se de roba durant les carreres, avituallar-se només per si mateixos,... feien inhumanes les competicions.

Però davant les traves, existien les trampes. La dificultat per a seguir als ciclistes durant una carrera de diversos centenars de quilòmetres permetia moltes vegades que quedaren impunes algunes anomalies com viatjar amb tren algun tram, trencar el llapis o el tinter per a retardar el control de pas per algun punt intermedi dels perseguidors, destrossar a martellades la bicicleta perquè li fora permés el canvi de màquina, i el consum de substàncies, clar, en el qual va haver-hi barra lliure fins fa 60 anys.

El més greu, no obstant això, han sigut les injustícies comeses per les diferències de criteri per a les sancions. A Jonathan Vaughters (a la foto), per exemple, no li van permetre seguir en carrera perquè per a baixar la inflamació d'una picada de vespa, havia de prendre corticoides. Just, si no fora perquè en eixa època (2001) l'ús de substàncies prohibides estava generalitzat, fins i tot per prescripcions mèdiques poc menys que ridícules.

I, tal vegada, la polèmica més comuna, la permissivitat dels "fora de control", variant-se durant o després de les carreres, que van arribar a alterar moltes classificacions, permetent repescar a corredors que en etapes posteriors van aconseguir triomfs o van ajudar a uns altres a aconseguir-los, fins i tot impedint guanyar el Tour de França que haguera aconseguit Vicente Trueba sense les repesques.