Delisle i el somni de qualsevol ciclista francés

                                                 

                                               Delisle guanyant la seua segona etapa en el Tour

Sempre en les files de l'equip Peugeot, la seua passada a la posteritat la va aconseguir amb un altre mallot, el tricolor de campió francés. I és que Raymond Delisle és fins ara l'únic ciclista francés que ha guanyat amb el mallot de campió en una etapa del Tour en un 14 de juliol, la festa nacional.

Delisle va ser un bon escalador. Les seues victòries, sempre en etapes de mitjana o alta muntanya així ho avalen (Vuelta, París-Niça, Dauphiné, Setmana *Catalana, Romandia), però cal fer atenció a les seues dos victòries en el Tour.

La referida del 14 de juliol de 1969 vé després que un parell de dies abans, Roger Pingeon, el seu cap de files, li donara una galtada recriminant-li no haver estat al seu costat en una altra de les etapes. Però ell tenia al cap eixe dia 14 amb el Portet d'Aspet, Menté i Portillon per davant. No va fructificar el seu primer atac però si el segon i, malgrat la persecució del duo Janssen-Panizza per darrere i un final de Merckx en el grup de favorits (que anunciava la seua apoteosi de l'endemà), va resistir i va flanquejar en solitari la meta amb el seu flamant mallot roig, blanc i blau. 

L'altra victòria també va ser sonada. Era la seua dotzena participació en el Tour (1976) i va aprofitar un atac al costat d'altres escaladors per a anar aconseguint avantatge. Una etapa dura amb final en Pyrénées 2000. El seu marge en meta el va col·locar com a líder així poder vestir per primera vegada el mallot groc. Este fet va ser determinant per a la resolució del Tour ja que en l'etapa regina, Zoetemelk va vigilar massa temps al líder, que no va tindre el seu millor dia i va permetre a Van Impe, que sí havia respost a un furiós atac de l'indòmit Luis Ocaña en una de les seues últimes demostracions de classe, i aconseguir un avantatge que el neerlandés ja no va poder neutralitzar en la resta del Tour. Delisle va acabar 4t aquella edició, la seua millor classificació de sempre, a més de ser proclamat el corredor més combatiu.