Ruanda, símbol de l'esperança
Des de 1988 ja es disputava una carrera per etapes a Ruanda, però la situació social i política no estava per a manifestacions esportives. S'estima en uns 800.000 els morts en un dels genocidis més cruents de la història.
En 2001 es va reprendre el Tour de Ruanda, que s'ha convertit en un dels símbols de la reconstrucció nacional. En principi amb majoria de ciclistes ruandesos i amb participacions de seleccions nacionals de països veïns, la carrera va anar prenent importància dins del circuit africà, però el canvi va vindre de la mà de Jonathan Boyer, el primer estatunidenc que va participar en el Tour de França, allà per 1981, que es va desplaçar al país per assumptes comercials i va acabar formant el Team Ruanda, una pedrera de ciclistes jóvens que va impulsar a la pròpia carrera i va atraure a equips europeus en la recerca de talents emergents, com alguns ciclistes eritreus que hui competixen amb l'elit.
Adrien Niyonshuti, que va perdre sis germans durant el genocidi i guanyador del Tour de Ruanda en 2008, va ser olímpic en MTB a Londres i en ruta en Rio i el primer ruandés que va arribar a córrer una prova a Europa, convertint-se en símbol de la joventut ruandesa
L'UCI ha donat suport a la carrera que consta de 8 etapes, pujant-la de categoria des de 2009 i va designar a Ruanda com a seu dels mundials de ciclisme de 2025, que van ser un èxit rotund, amb milers de seguidors en les cunetes, oferint un espectacle magnífic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada