Una cervesa fresca, companys ?

                                                                Julien Moineau, "le Piaf"

El Tour de 1935, que va liderar de principi a fi Romain Maes, posseïx l'amarg record de la defunció de Paco Cepeda i els nombrosos accidents i abandons que es van produir (només van arribar 46 ciclistes a París). No obstant això, també trobem una divertida anècdota.

Julien Moineau, prop de complir els 32 anys corria el seu quint Tour de França. No li havia anat malament. En la seua primera participació en 1927 havia sigut 8é i en els dos anys següents s'havia anotat sengles triomfs d'etapa. A més d'altres carreres menors, també havia guanyat la prestigiosa París-Tours de 1932.

Moineau, sobrenomenat "le Piaf" (un sinònim del seu cognom, que significa teuladí) tenia marcada una etapa en concret en aquell Tour de 1935, tal vegada l'etapa que anava a resultar més anodina. Era 24 de juliol, 35 °C en el sud francés (Pau-Bordeus, 224 km), acabades de complir les dos etapes pirinenques i en vespres d'una altra de doble sector amb una contrarellotge.

Julien ataca prompte però és neutralitzat, encara que no és el seu únic pla. La carrera passa més o menys prop del seu lloc de residència i en la població de Le Barp, a 40 km de meta, els seus col·legues han muntat grans taules amb abundant cervesa fresca per als forçats de la ruta. El pelotó no dubta, es deté davant aquella temptadora oferta i aprofita per a descansar uns minuts (alguna cosa que tampoc era tan inusual en aquella època), però Moineau no s'atura i amb un perfecte coneixement de la carretera aconseguix arribar a meta amb 15'33" d'avantatge, la qual cosa li suposarà també embutxacar-se un premi de 10000 francs per aconseguir la major distància en una escapada en eixe any, amortitzant així la seua inversió cervesera.