CICLOMOMENTS

                                                                                             Una de las bromes de Karstens, tractant d'aturar al pelotó  El neerlandés Gerben Karstens va alegrar les carreres ciclistes en els anys 60 i 70. Dotat d'un peculiar i, de vegades descontrolat sentit de l'humor, va ser protagonista de nombroses anècdotes que ell mateix provocava amb comportaments estrafolaris en plena competició. Encara que els jutges sempre anotaven en les seues actes el seu "mal comportament", els seus propis companys i rivals li defenien, ja que feia més amenes les llargues etapes, moltes vegades exemptes d'emoció. No es conformava amb la típica escapada per a després amagar-se i rodar per darrere perq...

                                                                                              No era estrany veure'l aturat en la cuneta per a baixar pulsacions Franco Bitossi (1940, Camaioni di Carmignano) va ser un dels millors ciclistes italians de las dècades dels 60 i 70 del passat segle. Sense adquirir la notorietat de contemporanis i compatriotes seus com Gimondi, Motta, Dancelli o Adorni, el seu palmarés esta replet de triomfs. Era ràpid, explosiu i bon escalador, però si calguera definir-li per una sola característica, seria la de lluitador. Qualsevol terreny l'aprofitava per a atacar. La seua tenacitat li va proporcionar segurament més triomfs que la seua pròpia classe. Les seues victòries són variades...

                                                                                                       El s quatre dels cinc tours. No tots coincidieron en vida per a la foto Diversos gegants del ciclisme van regnar durant quasi una dècada, però sembla que aconseguir el sext Tour de França està vetat de moment, per l'una o l'altra raó, ningú l'ha aconseguit de moment. El primer a arribar a cinc va ser Jacques Anquetil, que també va ser pioner a guanyar les tres grans. En 1965, ja amb 5 tours i una temporada en la qual ja s'havia imposat en la París-Niça i el seu famós doblet Dauphine-Bordeus, decidix no participar en el Tour, i quan torna en 1966, el seu coequipier Lucien Aimar adquirix ...

                                                       Roland Liboton va ser un dels dominadors dels 80 Mathieu Van der Poel i Wout Van Aert porten uns anys protagonitzant èpics duels en els mundials de ciclocròs i quan coincidixen en alguna prova de la Copa del Món. Dos figures en l'asfalt però que quan es prodiguen sobre el fang no tenen rival. No obstant això si repassem la llista de campions mundials de ciclocròs, molts d'ells són desconeguts en la ruta. Hi ha excepcions: el primer mundial es va celebrar en 1950 i va ser guanyat per Jean Robic, guanyador d'un Tour. Cap guanyador més de grans voltes ha sigut campió. No obstant això el citat Van der Poel ha vestit l'arc de Sant Martí tant en ruta com en fang, i Roger De Vlaeminck, guanyador d'11 monuments, també va escriure el seu nom un any, amb permís del seu germà Eric,...

                                                                                                                Delio Rodríguez s'anotà 39 etapes en la Vuelta En la trentacinquena victòria d'etapa de Cavendish en el Tour, es va trencar un rècord que semblava impossible, però les marques estan per a ser batudes. Si considerem Tour, Giro i Vuelta, obtenim un interesant rànking de victòries d'etapa entre les tres grans. Podem fer varies consideracions: que la Vuelta començà molt més tard que Tour i Giro; que predominen els sprinters perquè solen haver més oportunitats per a d'ells; que no tots els grans "voltòmans" són els que més victòories d'etapa acumulen, q...

                                                         De Vlaeminck amb el mític mallot del Brooklyn Perquè si, el Brooklyn era una marca de xiclets i el Molteni d'embotits. No sempre els més grans han estat patrocinats per multinacionals o grans firmes. Com és natural han predominat els fabricants de bicicletes o dels seus components. El Alcyon i el Atala van ser els dos primers grans equips de la història del ciclisme, aglutinant a les grans figures de principis del segle XX, i noms com Bianchi, Gitane, Mercier, Orbea, Campagnolo han esponsoritzat durant moltes èpoques a bons equips, i també es van unir marques d'automoció (Peugeot(*), Ford, Renault, Fiat...). Però el ventall d'anunciants és curiós: refrescs i begudes (Kas, Vini Caldirola, Buckler, La Casera...); jocs d'atzar (Lotto, La Française del Jeux); fundacio...

                                                                                                                Hinault i Lemond (amb el mallot de líder) en la Coors Classic En l'oest americà, concretament a Colorado, va ser on va arrancar definitivament el ciclisme professional nord-americà de ruta. Des de 1975 es va disputar la Coors Classic, encara que en principi es va denominar la Red Zinger Bycicle Classic, ja que tenia un altre patrocinador. El guanyador de les dos primeres edicions va ser John Howard, encara que prompte trobaríem entre els seus vencedors a ciclistes de la talla de Greg Lemond, Patrocinio Jiménez, Raúl Alcalá o el mateix Bernard Hinau...

                                                                                                            Atac en el Galibier per a sentenciar el Tour 1998   En 1994 es destapava la figura d'un escalador pur. En un dels giros més bonics que es recorden, es descobria a Marco Pantani que es colava en la classificació final entre Evgeni Berzin i Miguel Induráin, guanyant dos etapes de muntanya. També va tindre una gran actuació en el Tour, on va ser tercer. En 1995 també s'imposa en dos etapes del Tour però un terrible accident al final de la temporada posa en dubte la seua continuïtat en l'esport. Torna any i mig després i encara que abandona en el Giro després d'una ...

                                                                                                                               Merckx amb el seu últim mallot de competició El 18 de març de 1978 s'havia disputat la Milà-Sant Remo. Roger De Vlaeminck, el rival més dur de Merckx s'havia imposat. El set vegades guanyador Merckx no havia participat, no estava en condicions de competir a alt nivell. L'endemà Eddy prenia l'eixida en una carrera en línia en Kemzeke (Flandes). El seu comportament en carrera va ser l'habitual durant tota la seua trajectòria ciclista, va tirar del pelotó per a neutralitzar una fugida primere...