CICLOMOMENTS

                                                                                                                                              Un naturalista sobre dos rodes Encara que el títol de "La Doyenne", la degana, se li atorga a la Liège-Bastogne-Liège com el primer monument ciclista, la primera clàssica que es va disputar i que seguix amb vida és la Milà-Torí. I és que esta carrera que unix les capitals de Llombardia i Piemont a través de la vall del Po data de 1876. En la primera edició de 150 km de recorregut es van inscriure 10 esportistes, encara que només ...

                                                                                               Jean Stablinski, "el polonés" en el maillot de campió francés De família polonesa, que va patir les penúries de la IIGM, va sorgir Jean Stablewski, a qui un periodista per error li va canviar l'ortografia per Stablinski, i així va quedar per a la posteritat. Treballava en la mina i tocava l'acordió en les seues estones lliures, fins que es va comprar una bicicleta i va començar a competir amb èxit. I va passar a la història del ciclisme per diverses raons. Va ser reclutat per Jacques Anquetil, convertint-se en un dels seus millors escuders. Malgrat el seu cognom, ostenta el rècord encara no igualat, de ser quatre ...

                                                 Beat Breu al Tour de Suïssa Si busquem en internet Beat Breu, és possible que ens derive a un circ. Efectivament, eixa és l'activitat a la qual s'ha dedicat l'exciclista. Des de xicotet va voler ser pallasso i ha acabat per muntar el seu propi circ. Al marge d'esta curiositat, Beat Breu va ser un escalador fora del comú, que amb continuïtat podria haver estat a l'altura d'Herrera o Delgado, per citar a altres escaladors de la seua època. Amb un cos molt lleuger, que no arribava als 60 kg, es va convertir en un dels millors especialistes quan la carretera es posava costera amunt. Va ser bastant irregular, això sí. Quan va córrer per a equips grans com Ti-Raleigh o Carrera, va passar quasi desapercebut, va destacar en equips més modestos sense un cap de files clar per al que treballar. El seu altre...

                                                                                                 Van Looy remata el seu palmarés amb la Flecha Valona de 1968 Rik Van Looy va ser anomenat Rik II perquè va prolongar el llegat de Rik I (Van Steenbergen), en el domini del ciclisme belga. Com el seu predecessor, va aconseguir un nombre de triomfs inabastable, però va millorar la qualitat. En 1965 es va convertir en el primer ésser humà que havia conquistat els 5 monuments ciclistes, alguna cosa que només van igualar més tard els seus compatriotes Merckx i De Vlaeminck, però a més també es va anotar les altres tres crides "clàssiques originals" (París-Tours, París-Brussel·les i Fletxa Valona), honor que ning...

                                                                   Millie Robinson, la primera en guanyar el Tour, va tardar 30 anys en tindre successora Corria 1955 i Jean Leulliot, per raons més comercials que esportives, va organitzar un Tour de França femení. Va veure un filó publicitari que efectivament va suscitar interés del públic, encara que no fora tampoc exclusivament esportiu.  La carrera es va disputar del 18 de setembre al 2 d'octubre i va constar de 5 etapes, l'última d'elles dividida en dos sectors. No obstant això, no va ser cap passeig. Es van programar un total de 373 km (la primera etapa va constar de 85 km). Van prendre l'eixida 41 ciclistes de diverses nacionalitats. Com a curiositat, la luxemburguesa Elsie Jacobs, que tres anys després va ser la primera campiona ...

                                                                                                                                                                   Leducq, Faure i Guerra en la 15a etapa Per al Tour de 1930 Desgranges va decidir que els ciclistes competiren per equips nacionals, permetent-se que els companys d'esquadra pogueren ajudar-se entre si. Els ciclistes no enquadrats en les seleccions, es van integrar en equips regionals. La desaparició de les marques, va fer que el Tour haguera d'assumir les ...

                                                                        Luciano Montero va ser subcampió del món En 1920 a França van ser inscrits 6218 xiquets amb el nom de Lucien. Eixe va ser l'any que històricament més "Lucien" van nàixer. Si eixe va ser el màxim, es pot dir que el nom ha sigut sempre molt poc popular en l'hexàgon. No obstant això, si revisem als guanyadors del Tour de França, observem que Lucien Petit-Breton va inscriure el seu nom en 1907 i 1908, Lucien Buysse en 1926, Lucien Aimar en 1966 i Lucien Van Impe en 1976. Buysse i Van Impe són belgues, això si. Podem dir que la densitat de guanyadors de Tour amb nom Lucien és aclaparadora. A més, altres Lucien gals com Lesna, Teisseire i Lazarides, també van ser destacats pedalistes. Luciano és un nom molt més...

                                                                                                                     Roberto Laiseka, vencedor en Luz-Ardiden Per fi en 2001 l'organització del Tour va convidar a l'Euskaltel-Euskadi. Milers d'aficionats, abillats amb ikurrinyes i samarretes taronja van prendre les carreteres franceses per a seguir als seus. Per fi, una afició tan fidel i entesa tenia en la millor carrera del món al seu equip. Un equip nascut modestament uns anys arrere, que va passar bastants vicissituds econòmiques per a no desaparéixer, amb subvencions d'entitats basques, algunes marques i subscripcions populars. La premissa d'esta...

                                                                                              Faber i Garrigou en les rampes del Galibier al Tour de 1913 El luxemburgués François Faber mesurava al voltant de 1,80 m, gens extraordinari ara, però allà pels principis del S-XX era un gegantó, imatge que transmetia a més per una complexió forta i atlètica, el seu bigot i el seu seriós semblant. Havent sigut 2n en el Tour de 1908 i amb l'absència de Petit-Breton que havia sigut l'últim vencedor, Faber es presentava com a favorit per a l'edició de 1909. La seua superioritat es va posar de manifest de seguida, sent 2n en la primera etapa i guanyant de manera consecutiva les cinc següents, fet no igualat fins a la data. ...

                                                                                                                                        Demeyer bat a Moser i De Vlaeminck Guillaume Driessens era el director del Flandria, i el seu deixeble Marc Demeyer es trobava en el grup dels millors de la París-Roubaix de 1976, amb Kuiper, De Vlaeminck i Moser. Kuiper era el més lent teòricament i tractaria d'atacar, mentres que els altres dos eren tant o més ràpids que Demeyer, així que no havien massa possibilitats de victòria, però Driessens tenia un pla. Quan per circumstàncies de la prova va vore q...

                                                                                                         1969, la seua primera participació en la Roubaix (fou 5é) Com "el Caníbal" també va canviar la pilota per la bicicleta. Li deien "El gitano" i va anar sense cap dubte un dels millors classicómans del ciclisme mundial, guanyant els 5 monuments (amb 11 triomfs), però si se li recordarà eternament en el ciclisme serà per la París-Roubaix, la seua prova favorita. En les seues 14 participacions, de les quals va acabar 13, la seua pitjor classificació va ser 7é, amb 4 victòries, 4 segons llocs i un tercer, Era tot un especialista en el fang i les llambordes, de fet les seues prest...

                                                                                             "Lucho" lluint, com era habitual, el mallot de la muntanya A Colòmbia el ciclisme alça passions. Els seus campions són encimbellats pel cap alt alt de la popularitat, encara que fins a l'entrada la dècada dels 80, en el bressol de l'esport del pedal, a Europa, només Cochise Rodríguez havia apuntat uns anys abans. Luis "Lucho" Herrera va ser qui va posar la guinda definitiva a un pastís que va començar a coure's en aquell Dauphine de 1984, en el qual ell no va participar, però en el qual els seus compatriotes van donar tota una exhibició. Va ser Herrera després, qui va aconseguir les grans fites per al ciclisme del seu país. I...

                                                 Maertens i De Vlaeminck roden soles cap a meta Per segona vegada el recorregut de De Ronde incloïa el temut Koppenberg que, amb el temps humit es presumia quasi impracticable. Merckx, fidel al seu estil malgrat la seua ja notable falta de forces, es va llançar a l'aventura a més de 100 km de meta. Els favorits no es podien arriscar al fet que "el Caníbal" adquirira avantatge, ja els havia derrotat moltes vegades quan estava en la seua esplendor, no l'anava ara a fer ara també en les seues hores baixes, així que la carrera ja estava dinamitada. Li van atrapar en el Koppenberg i es va desencadenar un furiós atac de De Vlaeminck. L'organització havia prohibit el canvi de bicicleta,intentant evitar un caos en els murs empedrats més durs, però Maertens va canviar de màquina i, encara que va intentar j...

                                                                                                                                Gianni Motta va estalviar esforç i diners Gianni Motta ja tenia en el seu palmarés en tres ocasions la prestigiosa clàssica italiana Les Tres Valls Varesins però el seu rendiment ja no era el mateix que en els seus primers anys de professional. No obstant això quan Merck va realitzar l'atac definitiu, només ell va poder seguir-li. Els exigents 232 km de la carrera arribaven a terme, per darrere Gimondi que marxava en solitari, no anava a poder agafar-los i "el Caníbal" tirava amb força. M...

                                                                                             Una de las bromes de Karstens, tractant d'aturar al pelotó  El neerlandés Gerben Karstens va alegrar les carreres ciclistes en els anys 60 i 70. Dotat d'un peculiar i, de vegades descontrolat sentit de l'humor, va ser protagonista de nombroses anècdotes que ell mateix provocava amb comportaments estrafolaris en plena competició. Encara que els jutges sempre anotaven en les seues actes el seu "mal comportament", els seus propis companys i rivals li defenien, ja que feia més amenes les llargues etapes, moltes vegades exemptes d'emoció. No es conformava amb la típica escapada per a després amagar-se i rodar per darrere perq...

                                                                                              No era estrany veure'l aturat en la cuneta per a baixar pulsacions Franco Bitossi (1940, Camaioni di Carmignano) va ser un dels millors ciclistes italians de las dècades dels 60 i 70 del passat segle. Sense adquirir la notorietat de contemporanis i compatriotes seus com Gimondi, Motta, Dancelli o Adorni, el seu palmarés esta replet de triomfs. Era ràpid, explosiu i bon escalador, però si calguera definir-li per una sola característica, seria la de lluitador. Qualsevol terreny l'aprofitava per a atacar. La seua tenacitat li va proporcionar segurament més triomfs que la seua pròpia classe. Les seues victòries són variades...

                                                                                                       El s quatre dels cinc tours. No tots coincidieron en vida per a la foto Diversos gegants del ciclisme van regnar durant quasi una dècada, però sembla que aconseguir el sext Tour de França està vetat de moment, per l'una o l'altra raó, ningú l'ha aconseguit de moment. El primer a arribar a cinc va ser Jacques Anquetil, que també va ser pioner a guanyar les tres grans. En 1965, ja amb 5 tours i una temporada en la qual ja s'havia imposat en la París-Niça i el seu famós doblet Dauphine-Bordeus, decidix no participar en el Tour, i quan torna en 1966, el seu coequipier Lucien Aimar adquirix ...

                                                       Roland Liboton va ser un dels dominadors dels 80 Mathieu Van der Poel i Wout Van Aert porten uns anys protagonitzant èpics duels en els mundials de ciclocròs i quan coincidixen en alguna prova de la Copa del Món. Dos figures en l'asfalt però que quan es prodiguen sobre el fang no tenen rival. No obstant això si repassem la llista de campions mundials de ciclocròs, molts d'ells són desconeguts en la ruta. Hi ha excepcions: el primer mundial es va celebrar en 1950 i va ser guanyat per Jean Robic, guanyador d'un Tour. Cap guanyador més de grans voltes ha sigut campió. No obstant això el citat Van der Poel ha vestit l'arc de Sant Martí tant en ruta com en fang, i Roger De Vlaeminck, guanyador d'11 monuments, també va escriure el seu nom un any, amb permís del seu germà Eric,...

                                                                                                                Delio Rodríguez s'anotà 39 etapes en la Vuelta En la trentacinquena victòria d'etapa de Cavendish en el Tour, es va trencar un rècord que semblava impossible, però les marques estan per a ser batudes. Si considerem Tour, Giro i Vuelta, obtenim un interesant rànking de victòries d'etapa entre les tres grans. Podem fer varies consideracions: que la Vuelta començà molt més tard que Tour i Giro; que predominen els sprinters perquè solen haver més oportunitats per a d'ells; que no tots els grans "voltòmans" són els que més victòories d'etapa acumulen, q...

                                                         De Vlaeminck amb el mític mallot del Brooklyn Perquè si, el Brooklyn era una marca de xiclets i el Molteni d'embotits. No sempre els més grans han estat patrocinats per multinacionals o grans firmes. Com és natural han predominat els fabricants de bicicletes o dels seus components. El Alcyon i el Atala van ser els dos primers grans equips de la història del ciclisme, aglutinant a les grans figures de principis del segle XX, i noms com Bianchi, Gitane, Mercier, Orbea, Campagnolo han esponsoritzat durant moltes èpoques a bons equips, i també es van unir marques d'automoció (Peugeot(*), Ford, Renault, Fiat...). Però el ventall d'anunciants és curiós: refrescs i begudes (Kas, Vini Caldirola, Buckler, La Casera...); jocs d'atzar (Lotto, La Française del Jeux); fundacio...

                                                                                                                Hinault i Lemond (amb el mallot de líder) en la Coors Classic En l'oest americà, concretament a Colorado, va ser on va arrancar definitivament el ciclisme professional nord-americà de ruta. Des de 1975 es va disputar la Coors Classic, encara que en principi es va denominar la Red Zinger Bycicle Classic, ja que tenia un altre patrocinador. El guanyador de les dos primeres edicions va ser John Howard, encara que prompte trobaríem entre els seus vencedors a ciclistes de la talla de Greg Lemond, Patrocinio Jiménez, Raúl Alcalá o el mateix Bernard Hinau...

                                                                                                            Atac en el Galibier per a sentenciar el Tour 1998   En 1994 es destapava la figura d'un escalador pur. En un dels giros més bonics que es recorden, es descobria a Marco Pantani que es colava en la classificació final entre Evgeni Berzin i Miguel Induráin, guanyant dos etapes de muntanya. També va tindre una gran actuació en el Tour, on va ser tercer. En 1995 també s'imposa en dos etapes del Tour però un terrible accident al final de la temporada posa en dubte la seua continuïtat en l'esport. Torna any i mig després i encara que abandona en el Giro després d'una ...

                                                                                                                               Merckx amb el seu últim mallot de competició El 18 de març de 1978 s'havia disputat la Milà-Sant Remo. Roger De Vlaeminck, el rival més dur de Merckx s'havia imposat. El set vegades guanyador Merckx no havia participat, no estava en condicions de competir a alt nivell. L'endemà Eddy prenia l'eixida en una carrera en línia en Kemzeke (Flandes). El seu comportament en carrera va ser l'habitual durant tota la seua trajectòria ciclista, va tirar del pelotó per a neutralitzar una fugida primere...