Rik II, emperador d'Herentals

                                         

                                    Van Looy remata el seu palmarés amb la Flecha Valona de 1968

Rik Van Looy va ser anomenat Rik II perquè va prolongar el llegat de Rik I (Van Steenbergen), en el domini del ciclisme belga. Com el seu predecessor, va aconseguir un nombre de triomfs inabastable, però va millorar la qualitat. En 1965 es va convertir en el primer ésser humà que havia conquistat els 5 monuments ciclistes, alguna cosa que només van igualar més tard els seus compatriotes Merckx i De Vlaeminck, però a més també es va anotar les altres tres crides "clàssiques originals" (París-Tours, París-Brussel·les i Fletxa Valona), honor que ningú més ha aconseguit. Va ser per dos vegades campió del món de ruta (1960 i 61) i va guanyar 36 etapes en les grans voltes, gràcies a la seua punta de velocitat.

Orgullós dels seus assoliments, va coincidir en el SOLO SUPERIA en 1965 amb un jove Eddy Merckx, que havia obtingut l'any anterior el mundial amateur, i no va ser molt amable amb ell, amb algunes bromes de dubtós gust que Eddy no va encaixar bé. Merckx va deixar l'equip i va anar engrandint la seua figura, a mesura que Rik anava minvant en les seues prestacions. L'any 1969 quan Merckx va esclafar als seus rivals en el Tour, va permetre a Rik guanyar la seua última etapa en el Tour, va ser el seu únic moment de treva en la seua "guerra freda". En diversos critériums post-Tour d'aquell any, van arribar a ser esbroncats pel públic quan, en la seua obsessió per vigilar-se un a l'altre, es ressagaven i arribaven a ser doblats en els circuits urbans.