L'escalador al que (quasi) ningú recorda

                                       

Beat Breu al Tour de Suïssa

Si busquem en internet Beat Breu, és possible que ens derive a un circ. Efectivament, eixa és l'activitat a la qual s'ha dedicat l'exciclista. Des de xicotet va voler ser pallasso i ha acabat per muntar el seu propi circ.

Al marge d'esta curiositat, Beat Breu va ser un escalador fora del comú, que amb continuïtat podria haver estat a l'altura d'Herrera o Delgado, per citar a altres escaladors de la seua època. Amb un cos molt lleuger, que no arribava als 60 kg, es va convertir en un dels millors especialistes quan la carretera es posava costera amunt. Va ser bastant irregular, això sí. Quan va córrer per a equips grans com Ti-Raleigh o Carrera, va passar quasi desapercebut, va destacar en equips més modestos sense un cap de files clar per al que treballar. El seu altre hàndicap va ser la seua falta de fons, es diluïa quan les etapes eren molt llargues.

Quan va arribar a la màxima cota de notorietat va ser en el Tour de 1982. L'any anterior havia guanyat el Tour de Suïssa i enrolat en el Cilo-Aufina, va guanyar dos etapes amb final en cim en el citat Tour'82, en Pla de l'Adet i en l'Alpe d'Huez. En el seu palmarés, molt minso per a la seua qualitat, destaquen dos tours de Suïssa més 5 etapes, les susdites 2 etapes del Tour, una en el Giro i en Romandia, així com un GP Zurich. Va arribar a classificar-se 6é en un Tour i dos vegades 8é en el Giro.

Va destacar també en ciclocròs, sent tres vegades campió helvètic i bronze en un mundial.